dimarts, de gener 23, 2007

Les Copletes Arromangaes

*****

Ja fa massa temps que no arriba material fresc a la Caseta. Així que he decidit compartir amb vosaltres unes històries que han arribat a les meues mans. Mai admitiré haver-les escrites amb col·laboració d'un colega de curro. Crec que les he trobades en algun lloc d'internet, però potser han sigut escrites de manera inconscient mentre dormia, en plan noctàmbul... o potser ja estaven escrites abans que les posarem al paper. En qualsevol cas, ací us deixe un exemple, i si us agrada miraré d'aconseguir-ne més, que de segur que en trobe. Sigau benevolents al llegir-les i no les preneu massa seriosament: Baldoví a tope, gentola!!
*****
En el Puig de Na Molins
Diuen que hi hagué un rector
Que farcí dos culs divíns:
El de’n Senent i el d’Abdó.

Els fidels intrigats espiaren
Per un forat la sacristia
I faldons baixats trobaren
En meitat d’una homilia.

Esfereïdors crits creuaven
Les parets de la capella
Eren els màrtirs de Pèrsia
I tan poca roba portaven
Que demanaven clemència
En vore que els foradaven
A punt d’un pèl de mamella.

Un canto de duro faltava
Pa’ fer-los ballar un chotis
Doncs aquell rector, Paco Llopis
Els beneïa a colps de faba.

RECTOR:
-Ai, Abdó! Ai, Senent!
Ai, perfums orientals!
Beneïts sants de la pedra
Calmeu aquesta tronà
Que tinc l’esperit somogut
Com un peiró mal falcat!


ABDÓ:
-Ai, lleons dels romans
Lliureu-nos d’aquestes mans,
Que Peiró és el que ell porta
I no duu la creu gens torta!

SENENT:
-Digues que sí, mon germà
Preferim les urpes profanes
D’aquestes feres romanes
A ser objecte impudent
D’aquest rector desmaiat!
*****