Capo en C9
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Centre Social Virtual de La Secta
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Publicat per Damien a les 10:37 p. m. 2 comentaris
Tornem, sempre tornem. Ara després d'uns mesos de descans que no se sap d'on vingueren i ningú sap on van, entrem en una nova etapa de curro, classes o el que cadascú haja de fer.
Jose es pira a Porthmouth, Brock acabarà d'una vegada el punyeters treballs que l'aparten del nostre costat, el Cap, Armand i Óscar s'enclaustren montant The Last Dance, el docu/brown en què s'han ficat i estan a punt d'acabar (i triomfar, Ànim!!). Esteu convidats tots a l'estrena (Encara no sabem on ni quan, però ja es barallen alguns llocs) i a apallissar-nos si no us mola.
Ací arriba tot un refregit de links d'allò més variat. Per una banda, per als més freakies, una web que refereix i descriu TOTES les variants que existeixen del joc dels escacs! I ací descobrireu un MMORPG diferent. Per què? Perquè no hi ha objectius. Només passar-ho (vosaltres o el vostre personatge) el millor possible. Podeu ballar, volar, follar, crear objectes, adquirir terres (amb diners de veritat) i, fins i tot, veure pel·lis en qualitat DVD (Esta gent q fa en la seua vida real???)
Crear de franc el vostre alter ego i viure una segona vida sense cap tipus de limitacions (?!) en un entorn tridimensional té un cert atractiu... Ací teniu un article sobre el mateix (sembla que du un temps funcionant) i esgarrifa adonar-se'n de com avança el negoci de l'oci en internet
La vida continua, però és inevitable una certa nostàlgia. Així que per passar l'estona i moure l'esquelet us penge una coseta que us animarà, jeje
http://www.metacafe.com/watch/132024/shakira_fans/
El tio ballant al bell mig de la carretera no té desperdici, ni el de la terrassa, ni el del djembé... Voteu al més freak i sereu recompensats/ades amb un poder secret que us permetrà produir moviments sísmics només movent les caderes ;P
Un abraç a tots!
Publicat per Salva a les 8:32 p. m. 0 comentaris
Un salut a tots els membres de la Caseta que duen temps esperant aquest post!
Ací relate les ventures i desventures d'un viatge que començà sent de plaer i acabà com un infern personal.
Partirem de Silla, un dissabte qualsevol, camí de Barna...
Actors: Salva, Nuri
Secundaris: Antulio, Jose Carlos
Col·laboracions: Loli, Belén, Celia
Agraïments: als joves de Ripoll i a la policia de trànsit de Barcelona (AKA meuca metropolitana)
Vic, el lloc on començà el desastre. Vic, la ciutat de les llibreries de vell, la plaça gegant de sorra i els edificis modernistes. Després d'una vesprada de rodar com uns vulgars turistes, decidirem sopar per ahí, anar a un concert homenatge a U2 i pirar-nos de festa a Barna amb Antulio i Joseph. Dues d'aquestes tres coses s'acompliren.
0.00 hores. Descobrisc amb consternació que no tinc les claus del cotxe.
Varem fer un parell de voltes més a Vic buscant les claus, un parell de visites a la guàrdia urbana (que majos, ells), i una retirada tàctica a les 2 de la nit (Núria se'm moria) a un hotel (que, donades les circumstànces, era l'NH Ciutat de Vic, 3 estreles, una pasta i l'únic de Vic). A l'endemà (passí la nit parlant amb uns i altes per veure com ho podia sol·lucionar, doncs teniem totes les coses a dins del cotxe) resolguí que una grua portara el cotxe a algun concessionari de la Ford (de franc) per obrir-lo (de franc) i recuperar els nostres efectes. Fins ací tot bé. Però, què fem ara? Mon pare (AKA Salva senior) em va donar una idea. Enviaria el segon joc de claus amb un autobús València-Barcelona i a l'estació de Sants les recolliria.
Ara bé, com coll**s arribem a Barcelona? Tocà tirar de l'assegurança i demanar que una grua ens portara a Barna. Núria dormia, jo fumava i davant hi anaven el conductor serbocroata i la nóvia, de copilot, parlant a crits per telèfon. Entrarem en la ciutat per la porta gran.
El conductor de la grua ens deixà a l'estació de Sants i Núria, que estava feta un drap, s'acomiadà de mi per partir cap a València-Màlaga. Jo vaig haver de tancar el cotxe (que havíem aparcat miraculosament) i anar en busca de les claus a l'altra estació de busos. Allí, després d'una hora i un parell de cabotades, envoltat de corfes de pipes i coloms mutants que no em tenien cap de respecte, van arribar els meus col·legues i l'autobús amb les claus.
Tot estava sol·lucionat!!! Alel·luia!! Tot eren rialles i plans per al cap de setmana però, no era tan fàcil. Les claus no estaven codificades i el cotxe no engegava. Vaig haver de trucar una altra grua i aquesta s'emportà el cotxe a un magatzem (per no haver d'aparcar-lo a la ciutat, clar) i el diluns el portara a un concessionari on em pugueren codificar la clau.
(Lapsus de festa i desparrame. Descobriment de la Ratzmatatz i fumeteo divers)
Dilluns, 11 del matí. Arrivem al concessionari i el cotxe està allí (Jo ho dubtava fins a l'últim moment) i parlem amb l'encarregat. Ens diu que, per codificar-la, a banda dels codis, fan falta... Dos claus! i juntament amb la codificació em costaria 90 euros i un parell de dies!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRGGGGGGGH!
Aleshores parle amb la tipa del concessionari que m'havia venut el cotxe i m'explica, atenció, que: ho sentia molt, que el fet que no estigueren codificades era per culpa d'un tio que havia currat allí fa un temps i agafà una depressió. Entre agafar la depre i la baixa es veu que es va deixar una caixa de claus sense codificar i, entre elles, estava la meua de recanvi...
Mondo stranno... Cazzo. La tipa s'ofereix a enviar-me les claus per correu urgent al concessionari però, esclar, arribarien al dia següent. Tornarem cap al pis de la germana de Jose amb els ànims per terra i es pirarem a airejar el cervell al parc de la Ciutadella. Soparem de puta mare amb Belén i Cèlia i, al dia següent, tornarem al concessionari.
Agafí la clau, la posí al pany. Durant un segon tot el viatge passà pel meu cap i deixí de respirar. El cotxe s'engegà i ni tantsevol baixí. Tots al cotxe!
Com era de suposar, no paràrem fins a Silla.
Mercí a tots!!
/>
Publicat per Salva a les 5:11 p. m. 5 comentaris
Publicat per El_drogas a les 3:25 p. m. 6 comentaris
Recomane aquesta web amb animacions de com deurien haber acabat algunes pel·licules. El audio esta en angles. Tot i aixi crec que val la pena.
http://www.howitshouldhaveended.com/movie%20list.html
La millor per a mi es la de Lord of the rings.
Publicat per Damien a les 9:16 a. m. 1 comentaris