Eixa "rubia de bote" es Janin. La foto es un poc cutre, del mòvil, pero no tenia altra en la que apareguerem els dos. Crec que se va a tintar el cabell de roig... ja us pasaré altra actualitzada. Ens veem en 11 dies caseters!!!
*****Hello, international caseters!!!
There are many funny things to say to Joseph...
...when he asks about any personal affair: "it's said the sin, but not the sinner one" / (es diu el pecat però no el pecaor)
...when he gets drunk: "you go as a float" / (vas com un suro)
...when he wears elegant clothes: "you're more fashionable than Pricks Saddlebags" / (Vas més mudat que Pica Sàries)
...when he moves to somewhere: "you'll spin more than Piquer's trunk" / (Rodaràs més que el bagul de la Piquer)
...when he gets rude: "go to knead mud" / (Ves-te'n a pastar fang)
*****
Els Sva-ters tragueren fa uns messos un nou disc: "Berlangastyle", que ahir vaig aconseguir en La Llima (per cert, teniu que veure com a canviat allò...). En total són 11 temes de fussió i catxondeo en la seua línia. Askura el caldero, l'Asmolaor i República Alcassera són els títols més irreverents, que venen acompanyats de molts altres -amb una sorprenent varietat de registres- en allò que ells consideren una "humil obra de la música eclèctica".
Recordeu que els Sva-ters ja tenien un primer disc: "A foc" (2002) del que porten més de 3.000 còpies venudes.
Qué enveja ens doneu, alcassers, que en Silla no tenim cap grup famós i subversiu que cante en valencià!!!
Suposarà açò el final de La Caseta?; estem davant una senyal de la Divina Providència, un anunci de la Gran Diàspora dels Caseters?; passarem els propers quaranta anys vagant pel desert, alimentant-nos del manà i adorant falsos ídols?...
És per això que he habilitat una enquesta que ens revelarà el nostre futur més immediat. Voteu, Caseters, voteu perque s'acosten temps d'incertesa.
.
.jpg)
Aquest dissabte vam montar una festa brutal a ma casa (prop de 200 persones). La temática de la festa era que nosaltres erem una cél.lula terrorista camuflada com a estudiants (casi tot va sortir de la makiavelica ment d'Ndalu - la verssió d'Armand portuguesa). Esta foto era la meua... Patxi... un terrorista vasc d'ETA. Ja pujaré la resta de fotos...
El dia 19 me pase per Sitja a saludar... aixi q aneu preparant la festa de venvinguda cabrons... i el porro de venvinguda també!!! ADEU!!!
Hey caseters, que ja us moriu de ganes de saber de mi! Aci per ara tot va de puta mare, i a falta de fotos us pose algunes que tenia Edward a la seua càmera. Començant per l'esquerra podeu vore a Julia (una xica de Granada prou "cute" que pot posar-se el genoll al muscle - qui sap que mes pot fer), a continuació us presente a N'Dalo, viu amb mi, es portugués, i jo diria que és l'Armand de Portsmouth, perquè el cabró sempre està fent conyes i partint-se el nabo. El "xinorris" que hi ha junt a mi, es Edward, és de Malasya, i ell podria ser Salva, pq el cabró està tot eixit i sempre està xapat al seu cuarto fent-se pajes i mirant pelis porno. A la foto stem al port de Portsmouth la setmana pasada.
Be.... i aci teniu la cuina de ma casa, després de fer-nos un té, amb N'Dalo a l'esquerra, i al fons Estephan, que es un freak alemà que sempre està parlant de cinema i de drum'n'bass. Podeu vore uns quants objectes a la taula q us sonaran familiars, com un pot de lizipaina que em vaig dur de Spanya (de fet l'Estephan estava fotut i apareix jincant-se una pasti), i el kit del fumador anglés (tabac de liar, paper i filter "tips").
I aixo es tot per ara mamons, que me pire a una "traffic-light party"(Si estas lliure has de dur una senyal verda, si no ho saps groga, i roig és no disponible). Intentaré obrir un fotolog promte i pujar fotuquis diariament!!.
Un abraç darlings!! kisses!!
Hei caseters!
No s'ho penseu dues voltes i visiteu la pàgina d'"Home Fòssil", un power trio macarra i suburbial que s'ha empenyorat en reventar el cul ben cinglat de l'escena rock valenciana. Escolteu els quatre temes que han pujat a la web, que us causaran el mateix efecte que un glop de llet agra... és a dir, una sensació inesperada i no del tot desagradable. :b
Els temes estan ací...
http://www.myspace.com/homefossil
I ací els podeu dir de tot...
www.homefossil.blogspot.com
******
El meu tema preferit és "Hei, faraó!", que ells dediquen a la alcaldessa més grossa i borratxa de la història política de València (...de moment).
Hola, gentola!
Avui he decidit investigar un poquet en una qüestió que per a nosaltres, amb el temps, ha deixat de tindre importància, però que sempre causa estupor entre la gent que s'apropa al nostre entorn. Més d'una vegada us haureu vist en la següent situació:
- Hola, te presente al meu colega Antulio.
- Ah! Hola, Julio.
- No, Julio, no. Antulio.
- Ah!... An-tu-lio... eso de donde sale? es, como una mezcla de Antonio y Julio?
- No. És el seu nom. És així: An-tu-lio.
- Aaah.....
ANTULIO!!! ixe gran nom!!! Nosaltres creguem que és l'únic, que és el nostre, i que no ens el poden canviar o llevar, però no. Hi ha més. Ho he vist al'Internet este....
http://www.google.es/search?hl=es&q=antulio&meta=
****
Entre els enllaços de la pàgina de la Fraternitat Cristiana Universal trobem la figura sobrenatural d'"Antulio, el Profeta Santo", un autèntic taquígraf de l'Apocalípsis venerat per diferent sectes d'Amèrica Llatina.
El món de l'art també compta amb "Antulio Madureira", un polifacètic artista que se pareix al malo de Conan i fa tapping amb 5 slides en la mà (foto esquerra); i fixeu-vos també en la foto de la dreta en la que apareix serrant un piano.
I després està el puto bisbe titular de la localitat d'Ucres, a Puerto Rico, "Antulio Parrilla Bonilla", un revolucionari amb sotana que crida frases com "Donde el despotismo es ley, la revolución es orden" a milers de manifestants en les seves gires per Amèrica Llatina. El tio es passa la vida condemnant el colonialisme militar iànqui que s'estèn pels empobrits països de l'Amèrica meridional i ha tingut la premonició d'una guerra civil al seu país.... què vista senyors! qui ho diria, una guerra civil a una república llatinoamericana!! li ho deu haver xivat el Profeta Antulio...
Fins i tot a blogger hi ha excés d'Antulios. http://antulio.blogspot.com/ és la pàgina personal d'un friky mexicà (perquè tot acava arribant als mateixos llocs) que es dedica a amargar a la penya amb les seues històries íntimes que no interesen a ningú.
****
Bó. Açò és tot. És que no trobava res seriós de que parlar... espere, Antulio, que no te molestes per esta investigació, que és sobretot innocent i benintencionada.
I tinc que reconèixer que el que més m'ha impressionat és el profeta...
Conegeu el joc "Guitar Hero" de Ps2?
es tracta d'un joc de tocar varies cançons rock amb un mando especial amb forma de guitarra y uns botons en els trastes. Donç be, han tret un joc freeware de pc que emula a la perfeccio el "Guitar hero". A mes a mes, es poden afegir les teves propies cançons i hi ha algunes pagines d'on descarregar-les. El teclat fa de guitarra amb els botons F1-F5 y el enter es la pua.
Podeu descarregar-lo ací:
http://fretsonfire.uptodown.com/
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Tornem, sempre tornem. Ara després d'uns mesos de descans que no se sap d'on vingueren i ningú sap on van, entrem en una nova etapa de curro, classes o el que cadascú haja de fer.
Jose es pira a Porthmouth, Brock acabarà d'una vegada el punyeters treballs que l'aparten del nostre costat, el Cap, Armand i Óscar s'enclaustren montant The Last Dance, el docu/brown en què s'han ficat i estan a punt d'acabar (i triomfar, Ànim!!). Esteu convidats tots a l'estrena (Encara no sabem on ni quan, però ja es barallen alguns llocs) i a apallissar-nos si no us mola.
Ací arriba tot un refregit de links d'allò més variat. Per una banda, per als més freakies, una web que refereix i descriu TOTES les variants que existeixen del joc dels escacs! I ací descobrireu un MMORPG diferent. Per què? Perquè no hi ha objectius. Només passar-ho (vosaltres o el vostre personatge) el millor possible. Podeu ballar, volar, follar, crear objectes, adquirir terres (amb diners de veritat) i, fins i tot, veure pel·lis en qualitat DVD (Esta gent q fa en la seua vida real???)
Crear de franc el vostre alter ego i viure una segona vida sense cap tipus de limitacions (?!) en un entorn tridimensional té un cert atractiu... Ací teniu un article sobre el mateix (sembla que du un temps funcionant) i esgarrifa adonar-se'n de com avança el negoci de l'oci en internet
La vida continua, però és inevitable una certa nostàlgia. Així que per passar l'estona i moure l'esquelet us penge una coseta que us animarà, jeje
http://www.metacafe.com/watch/132024/shakira_fans/
El tio ballant al bell mig de la carretera no té desperdici, ni el de la terrassa, ni el del djembé... Voteu al més freak i sereu recompensats/ades amb un poder secret que us permetrà produir moviments sísmics només movent les caderes ;P
Un abraç a tots!
Un salut a tots els membres de la Caseta que duen temps esperant aquest post!
Ací relate les ventures i desventures d'un viatge que començà sent de plaer i acabà com un infern personal.
Partirem de Silla, un dissabte qualsevol, camí de Barna...
Actors: Salva, Nuri
Secundaris: Antulio, Jose Carlos
Col·laboracions: Loli, Belén, Celia
Agraïments: als joves de Ripoll i a la policia de trànsit de Barcelona (AKA meuca metropolitana)
Vic, el lloc on començà el desastre. Vic, la ciutat de les llibreries de vell, la plaça gegant de sorra i els edificis modernistes. Després d'una vesprada de rodar com uns vulgars turistes, decidirem sopar per ahí, anar a un concert homenatge a U2 i pirar-nos de festa a Barna amb Antulio i Joseph. Dues d'aquestes tres coses s'acompliren.
0.00 hores. Descobrisc amb consternació que no tinc les claus del cotxe.
Varem fer un parell de voltes més a Vic buscant les claus, un parell de visites a la guàrdia urbana (que majos, ells), i una retirada tàctica a les 2 de la nit (Núria se'm moria) a un hotel (que, donades les circumstànces, era l'NH Ciutat de Vic, 3 estreles, una pasta i l'únic de Vic). A l'endemà (passí la nit parlant amb uns i altes per veure com ho podia sol·lucionar, doncs teniem totes les coses a dins del cotxe) resolguí que una grua portara el cotxe a algun concessionari de la Ford (de franc) per obrir-lo (de franc) i recuperar els nostres efectes. Fins ací tot bé. Però, què fem ara? Mon pare (AKA Salva senior) em va donar una idea. Enviaria el segon joc de claus amb un autobús València-Barcelona i a l'estació de Sants les recolliria.
Ara bé, com coll**s arribem a Barcelona? Tocà tirar de l'assegurança i demanar que una grua ens portara a Barna. Núria dormia, jo fumava i davant hi anaven el conductor serbocroata i la nóvia, de copilot, parlant a crits per telèfon. Entrarem en la ciutat per la porta gran.
El conductor de la grua ens deixà a l'estació de Sants i Núria, que estava feta un drap, s'acomiadà de mi per partir cap a València-Màlaga. Jo vaig haver de tancar el cotxe (que havíem aparcat miraculosament) i anar en busca de les claus a l'altra estació de busos. Allí, després d'una hora i un parell de cabotades, envoltat de corfes de pipes i coloms mutants que no em tenien cap de respecte, van arribar els meus col·legues i l'autobús amb les claus.
Tot estava sol·lucionat!!! Alel·luia!! Tot eren rialles i plans per al cap de setmana però, no era tan fàcil. Les claus no estaven codificades i el cotxe no engegava. Vaig haver de trucar una altra grua i aquesta s'emportà el cotxe a un magatzem (per no haver d'aparcar-lo a la ciutat, clar) i el diluns el portara a un concessionari on em pugueren codificar la clau.
(Lapsus de festa i desparrame. Descobriment de la Ratzmatatz i fumeteo divers)
Dilluns, 11 del matí. Arrivem al concessionari i el cotxe està allí (Jo ho dubtava fins a l'últim moment) i parlem amb l'encarregat. Ens diu que, per codificar-la, a banda dels codis, fan falta... Dos claus! i juntament amb la codificació em costaria 90 euros i un parell de dies!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRGGGGGGGH!
Aleshores parle amb la tipa del concessionari que m'havia venut el cotxe i m'explica, atenció, que: ho sentia molt, que el fet que no estigueren codificades era per culpa d'un tio que havia currat allí fa un temps i agafà una depressió. Entre agafar la depre i la baixa es veu que es va deixar una caixa de claus sense codificar i, entre elles, estava la meua de recanvi...
Mondo stranno... Cazzo. La tipa s'ofereix a enviar-me les claus per correu urgent al concessionari però, esclar, arribarien al dia següent. Tornarem cap al pis de la germana de Jose amb els ànims per terra i es pirarem a airejar el cervell al parc de la Ciutadella. Soparem de puta mare amb Belén i Cèlia i, al dia següent, tornarem al concessionari.
Agafí la clau, la posí al pany. Durant un segon tot el viatge passà pel meu cap i deixí de respirar. El cotxe s'engegà i ni tantsevol baixí. Tots al cotxe!
Com era de suposar, no paràrem fins a Silla.
Mercí a tots!!
/>
Recomane aquesta web amb animacions de com deurien haber acabat algunes pel·licules. El audio esta en angles. Tot i aixi crec que val la pena.
http://www.howitshouldhaveended.com/movie%20list.html
La millor per a mi es la de Lord of the rings.
A vore que me digueu d'este vídeo de fa mil anys que grabà Javi amb la càmera de Dani i que ha estat ocult en un armari tot este temps. Per cert, no sé perquè a mi se m'escolta com el cul (baixet).
Jo no se perqué faig estes coses... Ara m'ha entrat la febra del Youtube i estic regirant tota la basura que allí hi puga haver. He començat per buscar mierdes relacionades amb Silla, ja sabeu que a mi m'agrada buscar l'aspecte exòtic d'allò més pròxim, i he trobat aquest vídeo ripejat i pujat a la xarxa per algún siller de pro.
Ahh els anys 80. Tant de bo poderem viure sempre als anys 80.
Aci us deixe una de les millors cançons de la historia (y video) per a mi.
Fixeu-vos en la roba que porten, es la canya!
Ací teniu el curtmetratge "Un chien andalou" (Un gos andalús, 1928), de Luis Buñuel y Salvador Dalí. És simplement una prova de publicació de vídeos des de Youtube, però mireu-lo de totes maneres, ok?.
Que, al cap i a la fi, som "valencianos secos", com els asses podrits que hi ha sobre el piano.
Com podeu vore La Caseta ha crescut. Després de mig any, ja li feien falta uns retocs, ja; i una xicoteta reforma que, com sempre, ha vingut acompanyada d'una lleugera ampliació. Com podeu vore, s'han traduït totes les coses que s'han pogut (falta el puto "Contributors", que no se de d'on es pot editar...) però, de totes maneres, si trobeu alguna coseta per traduïr, digueu-ho i se canviarà ràpidament.
Suposse que ja coneixereu aquells programes "vocalizadors" que converteixen en veu allo que se escriu en un cuadret de text.
Si voleu partir-se un rato, fa poc he descubert aquesta pagina http://www.research.att.com/~ttsweb/tts/demo.php on es pot probar un breu text amb diferents veus.
De vegades es igual que una persona, d'altra no tant... pero la qualitat en general es prou bona.
Ié, xicons, tinc una noticia: el Zé ja té blog.
Ié, qué passa?!
He trobat un blog interessant sobre cinema. Ahí hi ha informació d'actualitat sobre mil milions de pelis i projectes de pelis d'ixes modernes que us agraden a vosaltres, rotllo Pi, que per a mi segueix sent un arbre, i demés mongolaes d'ixe palo.
El cas és que fa uns dies s'inicià un debat sobre cinema espanyol. Ací us deixe l'enllaç per a que vejau com està el tema. Jo he procurat clavar canya per a forçar un debat, seguint l'estratègia habitual de picar a la penya a base de dir burraes.
http://www.blogdecine.com/archivos/2006/07/15-que-le-pasa-al-cine-espano.php
I de pas feu-li una ullada al blog, que de veres està molt bé.
Xics, se que aquest no és un lloc adequat per a airejar les qüestions personals però crec que he tocat fons en algun sentit profund, si més no, d'alguna banda i no m'he pogut resistir a comunicar-vos-ho de la manera més immediata i global possible, és a dir, a través de la Xarxa i especialment de La Caseta Virtual, que d'ací poc tindrà mig any de vida; i que pareix que s'està recuperant de la sequera d'articles que patia fa uns messos.
**************
Bó, al tema.
Sabeu que, gràcies a que m'ho he currat durant no se quant de temps, ara puc gaudir de tres setmanetes de vacances pagades... però ja sabeu que jo soc un addicte al treball i que no se fer altra cosa que desperdiciar el meu temps en tonteries; coincidències còsmiques que han fet que acabe treballant per a un productor i autor musical nigerià que, a més, és predicador de la paraula de Jesucrist, ni més ni menys.
No és broma. Estic treballant en una productora audiovisual de València capital, muntant uns videoclips que seràn emessos per la tele nigeriana i que, vistos des de la perspectiva d'un espectador occidental, són d'una violència visual inaudita.
Jo no se si riure o plorar, si sentir-me orgullós o penedir-me per no haver-me'n anat de vacances a una illa deserta (lloc on, per suposat, m'emportaria un EDIT). Només se que, ni en els meus deliris més absurdes, gratuïts i desatinats, ni fent-ho aposta i amb desgana i amb mala llet, haguera pogut aproximar-me -ni llunyanament- a ixos actes criminals contra el gust i el sentit estètic de la forma i del ritme als que tinc que enfrontar-me durant 8 hores al dia.
´
Realment és per a mi una experiència atroç i africana, tant en el fons com en la forma.
Ja rularé les imatges, perque no tenen desperdici.
*****
PD: Kim, l'anti-bovina de la que sols parlar-me està cada dia més propera...
PD2: Carles, ixa festa tòtem ja no troba excusses per a no ser materialitzada.
He trovat una frikada que tinc q posar-la aci. No sé quants de vosaltres sereu uns fanàtics sense remei com jo de les aventures gràfiques clássiques de LUCAS, Sierra, etc... però si s'aburriu aquest estiu i teniu ganes de sentir la nostalgia en estat pur, baixeu-se aquesta utilitat per a crear aventures : AGS (Adventure Game Studio) http://www.bigbluecup.com/ac.shtml.
Hi han uns frikis que han fet una verssió nova del mitic Indiana Jones, amb els mateixos gràfics que "The Fate of Atlantis". Pegeu-li una ullada aci : http://www.barnettcollege.com/index2.htm
Per últim, informar-vos que existeix una competición mundial, cada mes, de la millor aventura realitzada amb el AGS. Tambe us podeu baixar totes les aventures que ha fet la penya fins ara:
http://www.mags-competition.tk/
Ja sabeu... a currar-se'n una. Jo si trove temps igual m'ho curre també. Per cert Armand... que et pareixeria una aventura basada en una novela de Poncela? et deixe a tu fer l'adaptació!
Ací us van unes direccions web que he estat curiosejant últimament.
La primera és una pàgina d'informació sobre blaverisme, ixe fantasma que recorre la nostra terra i que ens ha condemnat a l'ostracisme i l'anorèxia mental. Ahí teniu història i informació d'actualitat sobre aquest moviment, els integrants del qual s'aglutinen més per compartir un quadre clínic patològic similar (imbecilitat irremeiable) que per tenir un sistema raonable d'ideologia i pensaments comuns.
Més info al link següent:
http://www.antiblavers.info/pages/inici.php
Altra cosa interessant que no havia descobert encara són les pàgines de cites (feu el favor de no pensar malament...). Parle de les cites de textos i frases famoses d'autors cèlebres que es veu que en anglès es coneixen amb el nom de quotes, igual que anomenem nosaltres als terminis de pagament. El cas és que la Wikipedia, ixa Biblioteca d'Alexandria moderna, també disposa d'un buscador d'aquest tipus de frases, recurs efectista i de gran utilitat per als pseudointel·lectuals com nosaltres, que sabem quan soltar la cita oportuna per a que tots creguen que conexiem el llibre sencer. Ací us deixe alguns enllaços:
- Cites d'Enrique Jardiel Poncela.
- Cites d'en Woody Allen.
- Cites d'en Groucho Marx.
- Cites d'en Salvador Dalí.
*****************
I un avanç sobre el proper post que publicaré a Basuralia:
C'est un filme surrealiste!!!
Xics ací teniu el link definitiu!
Arriba el Jai Alai al nostre ordinador disposat a fer-nos entrar en calor...
... Per a quan eixa partida de pilota?
PD: el meu heroi!!
Aci deixe una web amb musica de videojocs refeta per un maquina no profesional a l'estil de rock. I damunt el tio diu que ho fa nomes per diversio...
Espere que la disfruteu tant com jo.
http://carbohydrom.free.fr/music.html
He tornat.
I vinc disposat a donar canya.
Xics, s'ha acabat l'ostracisme mental, amb l'arribada dels examens el meu cervell ha començat a funcionar a tota llet i he decidit publicar un post que potser trobeu interesant.
És un post variat, recull d'algunes de les coses que m'han ratllat el cap durant aquest període d'abúlia mental. Hi ha utilitats, cinema i fricades a tutiplén. Ben servit i ben guarnit d'alguns comentaris procaços de la mà d'aquest incondicional.
Pel que fa a les notícies he descobert un blog interessant i variat. Temps de bolets, en diriem ací, i és que les bones notícies s'amaguen davall de les pedres.
Avise als fans del cinema, pròximament s'estrena una pel·licula amb molt de suc: A scanner darkly ("Una mirada a la oscuridad". Basada en una novel·la de Phillip K Dick (Escriptor de la novel·la de Blade Runner: Somien els androides amb ovelles elèctriques?). Una troballa, una joia de la conspiranoia, farcida de drogadictes i polls. En el sector dels curt, tenim un triomfador, Medianeras, un curt argentí que parla de la uniformitat, la soledat i l'amor d'una forma molt original.
El somni de la raó crea monstres, però el dels publicistes... fa iuiu i tot.
De vegades em pregunte, quan deixaram de sorprendre'm?.
Molts de vosaltres esteu pensant a fer un viatge de cara a l'estiu i aquesta és una utilitat que no podeu deixar passar si penseu a utilitzar el cotxe. Un gps per web... Amb perpectiva!. Et permet marcar rutes, imprimir-les i seguir-les mitjançant una animació flash.
Bé xics, ara m'acomiade de vosaltres i us promet un monogràfic sobre còmics freakies, pornografia new wave, Lone Star i xorrades de tots els tipus i colors!
Feu el bé i no mireu a qui!!
Hey, mamons!!
Ja estic fart de tirar del carro... he obert un blog personal per a poder publicar articles més personals (donat que volsaltres passeu de publicar els vostres posts o fins i tot comments).
No s'ho prengau malament, que seguiré col·laborant en La Caseta Virtual (sólo puede quedar uno, recordeu), però es que així tindré més llibertat per a publicar frikismes més personals (una cosa com el blog de Salva, però jo publicaré coses... jeje). Ixa és navallà?.
Segur que este post si que té comments, cabrons!!
Que no teniu vergonya!!
Uh, uh, uh... uh, uh... yeah, yeah, yeah!!!!
I'm all shook up!!
************
Recordareu que fa poc vaig penjar a la web la versió Beta de l'Elvis Song Generator. Mentre esta rara meravella espera un redisseny (llence el guant a Big Nose!) jo he aprofundit els meus coneixements sobre el genuí Rei del rock'n'roll: Elvis Aaron Presley (East Tupelo, Mississippi, 1935 - ?) llegint una curiosa novela sobre la seua desaforada vida.
El llibre en qüestió sorpren per la seua originalitat, doncs no es tracta d'una biografia a l'ús, sinò que pertany a un gènere del que fins ara mai havia tingut noticia: la biografia parodiada. Ací teniu un exemple d'allò que vull dir-vos:
En un moment donat de la novela, Elvis decideix que vol abandonar el rock'n'roll per a treballar com a espia per al govern del Estats Units. Fins i tot arriba a entrevistar-se amb un funcionari del Pentàgon, al qui li declara:
- Hoy en día el sueño americano está amenazado por punks en la calle y por comunistas en los colegios. Yo creo que el deber de cada ciudadano es combatir esta amenaza. Quiero trabajar para la CIA en secreto. Sé utilizar un revólver y sé distinguir a un comunista cuando lo veo. Quiero limpiar las calles para nuestra gente joven, quiero asegurar la democracia en los Estados Unidos, señor Claw.
Ni Charles Bronson, tú!
El llibre la veritat no es gran cosa. En alguns moments és francament avorrit. només es tracta d'una descerebrada barreja de veritats i mentides filtrada per un àcid sentit de l'humor amb l'única intenció de parodiar a una de les icones més poderosessamet aconseguides per la indústria de la música ianqui. Una burla que fusiona les llegendes associades al mite del Rei amb una sèrie d'absurdes obssessions inventades pels autors, que tampoc rebutgen a especular diversos "que haguera passat si...", imaginant una sèrie de (im)possibles itineraris vitals alternatius a la vertadera biografia de Elvis (com quan Elvis assessina al seu manager davant de les càmeres de televisió durant una retransmissió mundial via satèl·lit -!!!-).
Ací teniu l'adaptació d'alguns moments i converses especialment divertits:
"Elvis llegaba a nuestro estudio de Nueva York con su banda y se ponían a jugar para relajarse. Su Banda original, Scotty y Bill, estaba acostumbrada a sus idiosincrasias. Con frecuencia Elvis comenzaba a jugar al escondite. Scotty y Bill sabían como proceder: se suponía que a Elvis no lo encontraban nunca. Los nuevos no sabían esto, por supuesto, y Elvis se puso de muy mala leche cuando uno de los Jordanaires lo encontró evidentemente oculto bajo el piano del estudio."
"Elvis is Back se grabó los días 20 y 21 de marzo de 1960 a espaldas del Coronel Parker [el manager de Elvis]. Parker, al encontrarse con la demo del álbum sobre la mesa de su despacho, llamó a Presley y, cuando escuchó la historia, le dijo que habían terminado. Otros dicen que fue Elvis quien llamó a Parker. Otros incluso cuentan que Parker se desnudó y empezó a hacer el pino por la oficina cantando Memories are made of this. Obviamente unas historias son más fiables que otras."
"La nueva película de Elvis se estrenó el 1 de agosto de 1960. Driving a sports car down to a beach in Hawaii es una película atroz. El argumento trata de un piloto manco de helicóptero, Mick Jefferson (Elvis) y de sus esfuerzos para llegar a ser nadador olímpico a pesar de su desventaja física. Por razones nada evidentes, Mick tiene que dejar su apartamento en Los Ángeles y volar a hawaii, donde puede comprar un coche deportivo rojo que conduce todos los días en dirección a la playa para fortalecer su brazo bueno. Elvis juega al golf, pasea, nada, se zambulle, vuela, se folla a muchas mujeres en las casas de la playa, pero no puede conseguir a la única mujer que realmente quiere, Sheree (Nancy Sinatra), la esposa del doctor Ernie (Bill bixby) que, al final de la película, le coloca a Mick (Elvis) un nuevo brazo de plástico, exactamente igual que el que perdió luchando con un tiburón en la escena inicial de la epopeya. La película costó sólo 16.000 dólares y, en vista de las ganancias que obtuvo, fue el mejor negocio de la historia (probablemente de la historia del mundo), pero a costa de la credibillidad artístic de Elvis."
"Con la ayuda de Ted Geppeto, uno de los muchachos de la mafia y antiguo titiritero, Elvis aprendió cómo esculpir muñecos usando madera y fibra de vidrio. Aprendió a atar los cuerpos e incluso hacía ropa para sus juguetes. luego, utilizando guiones escritos por él mismo, los hacía actuaqr en una serie de cortos que, irónicamente, no eran sino narraciones microcósmicas de sus propios infortunios profesionales. La película final (fueron siete) muestra en cuatro minutos a los muñecos ardiendo."
***************
Tinc unes quantes parts localitzades a la novela igual de surrealistes, però no les citaré per a no fer un post infinit, ok?
De totes maneres, si voleu més, demaneu-ho. Només us costarà un comment.
Dew!!!
Us recomane que visiteu esta pàgina:
http://www.rockdrigo.com.mx/
És la web oficial del cantautor mexicà Rodrigo Gonzàlez Guzmàn (Tampico, 1950-1985) conegut a Mèxic com Rockdrigo Gonzàlez, i també pel sobrenom de "El Profeta del Nopal".
Allí tindreu accés a muntanyes de material sobre la seua biografia i la seua obra artística (cançons, videos i articles monogràfics) que podreu consultar i descarregar de forma totalment gratuïta.
Feu una ullada (i una escoltada) al material perque de veres que és de primera qualitat.
I deixeu algun comentari en esta entrada per a intercanviar opinions, ok??
********
Les meues cançons favorites:
- Rancho Electrónico/Tiempo de Híbridos
- Vieja Ciudad de Hierro
- Los Intelectuales
- Aventuras en el D.F.
- Distante Instante
Sí, senyor!!!
Després de descobrir les reveladores versions turques de clàssics occidentals (Star Wars, Star Trek, Wizard of Oz, The Exorcist, etc.), facilitades per un -fins aleshores- bon amic, finalment ara tinc accés a les emissions de televisió turca.
De fet no és res de l'altre món... només cal que us descarregeu la darrera versió del Winamp i que busqueu els canals turcs al llistat de cadenes (Shoutcast TV a la finestra de Media Library). Jo acostume a sintonitzar Kanal 7, TV Turk i Kordon TV, però potser hi hagen algunes més. Allí trobareu publicitat, cinema, programes en directe i actuacions musicals 100% turques.
Si algú sap com fer per a gravar estes emissions a través del Winamp o algun programa extern, per favor digau-m'ho!!!!!!
De moment em conforme amb esta mierda...
...però ja us avise: quan compre un dispositiu per a motoritzar l'antena parabòlica, podrè rebre i enregistrar les emissions de la tele turca en qualitat DVD.
Voleu queixar-vos de silla?
De lo mal que estan els carrers i la infrastructura?
Entreu a http://silla-te-escucha.blogspot.com/ on la gent que es preocupa per les molesties dels carrers ho diuen i on gent de l'ajuntament com l'alcalde ho veu i contesta.
El passar dia 25 fou el dia de l'orgull friky!!!
I a La Caseta Virtual no ens vam assabentar.... (estàvem fent el friky -clar- i se'ns va passar).
Menys mal que Big Nose, amic blogger del col·lectiu Flyingnoses, ha sigut bona persona i ens ha llançat la patata calenta, instant-nos a participar en la primera campanya de confessió freak de la que tenim notícia.
No sigau tímids, i animeu-vos a eixir de l'armari (...per segona vegada, si fa falta).
Ací va la llista dels meus estimats fetitxes:
- Una clàssica màquineta de LCD amb el joc "Karate Fight", que permet jugar a dobles (!).
- La meua col·lecció de noveles il·lustrades mexicanes (es venen al quioscos mexicans cada setmana) "El libro vaquero", "La novela sentimental", "La novela macabra" (núm. 01), "Relatos de Presidio", "El Jaguar", "Almas Perversas", etc.
- Un joc per a Amstrad amb el títol "Ke rulen los petas", baixat d'internet (si fora original deuria ser subhastat a Sotheby's) del que, per desgracia, m'és completament impossible passar de la primera pantalla (si algú sap, que m'enssenye a jugar, per favor).
I per últim... (encara esteu a temps de no llegir-ho, el que avisa no és traïdor):
- LA MEUA MELENA DE QUAN ERA JEVY!!!! (que se la va guardar ma mare per si la meua germana volia fer-se un monyo de fallera!!!!) -que vergonya...- (tot siga per l'orgull friky).
Jo ja he complit...
...i passe el relleu a la resta de membres de La Caseta Virtual.
Feu-se l'ànim i afanyeu-vos a publicar la vostra llista:
Per si no ho haveu vist, aci deixe un parell de videos dels guanyadors de este any a Eurovision. Son finlandesos (com Stratovarius y tants altres bons grups de metal)
Video de la gala:
http://www.youtube.com/watch?v=5xWFMisxI38&search=lordi%20hard%20rock%20hardrock%20hallelujah%20eurovision%20song%20contest%20finland
Videoclip oficial:
http://www.youtube.com/watch?v=TdItwaLrv1U&search=lordi%20hard%20rock%20hardrock%20hallelujah%20eurovision%20song%20contest%20finland
Personalment me mola la canço i la lletra es megabasta. La musica em recorda un poc a Ozzy osborne. Em sembla un tant increible que un grup aixi guanyara en un festival monya com pensava que era "Eurovision"
Diuen que l'avorriment engendra monstres. Monstres que poden allotjar-se a la nostra ment i que ens obliguen a practicar-nos un exorcisme d'urgència per raons d'higiene mental i, en casos concrets com el que ara us vaig a relatar, d'estricta seguretat pública.
Mai us he parlat de la meua fascinació envers la figura de Salvador Dalí; em compromet a dedicar-li un post en els propers dies. El titolaré «El joc lúgubre» -els admiradors del pintor saben perqué- i serà més bé una antologia d'extractes de textos dalinians que em resulten colpidors o curiosos.
Però no és ixe el tema que m'ocupa ara.
El tema d'avui és el següent:
En les darreres setmanes apenes he tingut temps per a postejar res però, d'altra banda, les hores mortes al transport públic i l'espiral de Moebius de la rutina al treball m'han fet retrobar el deliciós plaer de remenejar la merda intracraneana, amb la qual cosa he pogut treure material per a un post prou completet. Llegiu, llegiu, que hi ha material interessant...
En primer lloc vull constatar un fet. Un fet que va més enllà de qualsevol opinió. Un fet que és purament veritat. El nostre cervellet s'avorreix d'estar tancat en la cavitat òsea del nostre crani, en plena oscuritat i escoltant el só atenuat del bullici exterior. S'avorreix i, sense preguntar-nos, es fica a funcionar pel seu compte, en total independència. Rumia i rumia sense comptar amb la nostra complicitat, a traïció com aquell que diu. I és el cas que, com que no compta amb nosaltres, com que no veu ni escolta ni olora ni percep res d'allò que nosaltres percebem -aliens a aquesta súbita independència cerebral i absorts en la realitat com es natural que estem-, no li queda més remei que combinar una i mil vegades la informació que té emmagatzemada, al marge de la que li envien els sentits, connectats perpètuament al món real.
Així, als pocs dies d'estar combinant sense pausa idees i records inconnexos, es crea a l'interior del nostre crani una atmòsfera pessada. Podem dir que s'ens plena el cap amb l'aire viciat que generen els ventiladors del nostre cervellet recalfat per l'avorriment, que no ha parat de pensar ni un sol moment. I és ben segur que el cervell acabaria fonent-se com una peça de formatge cuinada al forn si no fora perque ara ixos fantasmes del passat que són capaços d'encadenar la nostra intel·ligència en una roda d'associacions absurdes poden ser exhumats, arraconats i reduïts, com feien els Caçafantasmes amb les seues motxilles aspiradores. Ells tenien les seues motxilles, que ben bé pareixien "tambors" de detergent, i nosaltres podem fer servir l'Emule i el
sistema de fitxers de Windows que, vullgau que no, també semblen ser una barreja de ciència, ficció i més pena que glòria.
Però... a qué ve tot este rotllo? (a continuació, la resposta)
El cas és que he trobat a la xarxa un videoclip de Locomia.
Us promet un altre post amb la transcrició íntegra de la lletra, perque de veres que és originalíssima. Però pareu atenció als següents detalls:
- El que pareix ser el líder (el que va vestit de verd) no és igual que Joe Satriani???!!!!
- En un moment de la cançó el líder, el Satriani de pacotilla, diu Hu-Ha!, l'expressió per antonomasia de Chimo Bayo???!!!! (pare espiritual de la joventut valenciana posmoderna).
La primera observacio ens la podem prendre a conya, perque no crec que el Satriani formara part de Locomia, per molt baix d'autoestima que estiguera, però jure que la segona, la del Hu-Ha!, em ficà els pels de punta quan la vaig escoltar i fraguà en el meu cabet una pregunta que mai deuria haver-me formulat, doncs pot tenir conseqüències més funestes que qualsevol dubte existencialista. La qüestió ja mai més serà ser o no ser, sino:
- Quina relació hi hagué entre Chimo Bayo i Locomia?
De moment deixaré la resposta en suspens. Crec que supera la meua minúscula capacitat humana de respondre a les coses i potser s'endinsa en terrenys sobre els que és millor no fer-se cap pregunta...
(encara que si algú sap alguna cosa, que ho diga, que ho comente...)
Doncs bé, continuem.
Una vegada perpetrat el crim, el meu cervellet decidí renovar l'aire recarregat de la seua atmòsfera, ventilant l'olor a tigre que havien deixat els Locomia al seu pas i que no s'havia dissipat malgrat que són cinc tios aventant palmitos enèrgicament. El cervell reclamava oxígen com una tenca a la vora d'un sequiol i decidí iniciar a marxes forçades un camí de retorn cap al món que diguem realitat. Però esta vegada ja no ho feia il·lusionat com quan buscava allò
desconegut sinó que anava de mala gana, sabedor de que ixe món real no era més que un altre tipus d'al·lucinació. Col·lectivament consensuada però al·lucinació i, per tant, mentida al cap i a la fi.
Era precís trobar el camí més curt per a emprendre el retorn a la comfortable al·lucinació quotidiana de la vida normalitzada, la vida feta amb pensaments, records, idees, actituds i situacions normals i corrents. La que tots vivim perque treballem per a que així siga i que no seria així si abandonarem l'absurd esforç de construïr-nos-la i constrUí-li-la als demés. De segur que tots decansariem, alleugerats del pes de tan fatal càrrega.
El camí més curt passava inevitablement pels videoclips de Tino Casal, les cançons de Bruno Lomas, els èxits de Los Manolos, actuacions de Peret, l'estètica d'Spandau Ballet, acudits de Polo Polo, una revisita al cine de José Mojica Marins, lectura intensiva de Julio Camba, Jardiel Poncela i Ortega i Gasset i el descobriment d'una monografia sobre Glauber Rocha. Més endavant vingueren Los Mustang i el millor Italodisco dels 80 junt amb la discografia de Camarón de la Isla i una colecció de diverses partitures rock per a guitarra elèctrica. Sense comptar amb que de sobte m'ha entrat la vena del fútbol (a quatre jkornades de que finalitze la lliga professional) i que m'he baixat tots els jocs de fútbol de Mega Drive, engantxant-me al Sensible Soccer, i de passada he aprofitat per a baixar-me un emulador de la NES amb mil i pico jocs de cartutxos pirata de la NASA (Excite Bike, Mappy, Ice Climber, Ballon Fight, i demés joies). També he començat a jugar al futbol amb desconeguts i a implicar-me emocionalment en els partits televisats.
Així que si he estat poc comunicatiu les darreres setmanes heu de comprendre l'empastre mental en el que estava immers. Deixant de banda allò a que hem dedique professionalment, que també és tela marinera...
Continuaré on ho he deixat si hem demaneu que conte més coses.
De moment ja us faig una prèvia:
- Don Julio y los Chocolas
- Putilátex
- Polo Polo
- Glauber Rocha
Hey xavals, axi vos deixe un parell de cançonetes que he grabat amb la ocarina. Espere que us agraden.
Hedwing theme de Harry potter:
http://galeon.com/areseldios/Hedwing.mp3
Cosmo canyon de FF7:
http://galeon.com/areseldios/CosmoCanyon.mp3
Conversa en una fruiteria:
El client - A quan va la uva?
El depenent - Balambambú!!
Sí. Aquest post va sobre Elvis, el Rei del Rock.
Fa un temps vaig obrir un media blog amb la intenció de pujar material i facilitar-ne l'accés des de la xarxa, estem on estem. Només teniu que seguir este enllaç:
http://lacasetavisual.castpost.com/
Ahí teniu dos o tres xorrades, però la més important és la darrera de les meues creacions, el Elvis Song Generator, que he fet esta vesprada, ja que no hi ha hagut café, després de veure la bona acollida que ha tingut el Manowar Song Generator.
Tot i que no està mal, no m'acava de convèncer, i segurament el remodele. Jo, personalment preferisc el de Manowar. De totes maneres sé que sou uns frikys i acabareu enganxant-se a este també.
I quedeu avisats: el pròxim serà el de Vai.
Qui no recorda aquella època entranyable en que fumavem com a carreters i no teniem un duro per a tabac? Quan tastàvem tot tipus de tabac per veure quin eixia més econòmic? Quan Jose fumava John Players light i Clok Marlboro 100?
Un dia descobrírem açò:
Tios, veure-ho m'ha provocat molts records...
però només em ve una frase als llavis
"At the lake"
Visca la Kasekta!!
Invoque una frase de Historia de Ricky per a recordar-vos que el blog és una tasca comuna que hem de fer entre tots. Es vam comprometre a publicar coses, per estúpides que foren, sempre que ens portaren records dels dies que vam passar voluntàriament reclossos en La Caseta, practicant una espècie de quarentena social explicable únicament per la nostra natural tendència a l'ostracisme i lluny de qualsevol afany elitista perque -com diu Robe a una de les seus lletres- no ens agrada estar ficats a un puré, ens agrada el nostre sabor.
I tant és així que hem obert el puto blog per a barrejar, encara que siga una miqueta, els diferents sabors dels nostres records -siguen dolços o amargs- i de les nostres personalitats.
Però per a cuinar aquest delicat putxero digital tots deguem aportar una part insubsitituïble dels ingredients. I no estaria malament que cadascú tirara més a sovint a esta l'olla express una pastilleta d'Avecrem en forma de post...
Perque si deixem que el cuiner faça el dinar i, a més, pare la taula mentre esperem al sofà, després no tindrem dret a queixar-se si ens pareix que el menjar està salat.
En altres paraules:
Aci posse unes frasses paradojiques que fa temps es vam inventar alguns membres de la caseta per tal de BROKe el cul. Proximament mes (si te exit)
El bombero piromano
el borracho equilibrista
el dictador anarquista
el asesino pacifista
el dios ateo
el papa negro
el anarkonazi
el nazi negro
el fanatico pasota
la puta frigida
la rubia inteligente (es conya)
el piloto ciego
el torero de greenpeace
el espia sordo
el semental impotente
la chabola lujosa
el universitario analfabeto
el psicopata amable
la calada del abstemio
la mariquita (basado en un caso real)
el parapsicologo esceptico
el canibal vegetariano
Qui sap si avui comença o acaba tot?
Els marros del cafè han predit cataclismes suborbitals, pandèmies ratpenatistes al nostre benvolgut país i l'esfereïdora reaparició de Jose Luís Moreno a Canal 9. Què més ens pot passar? Ah, sí, la representació postmoderna del Tirant arriba a la gran pantalla... Ja veurem. Més informació al meu blog.
Però no tot és roí... El meu benvolgut Joanvi reventà els somnis de moltes joves (i no tant joves) apareguent sobre un escenari amb tot el l'estil i savoir affaire que pertoca a una cantant de heavy metal! I amb açò encete un nou costum, posar fotos de penya que ha passat per la caseta (d'aquell moment i d'ara) com a Convidats i escribim unes ratlles sobre ells.
Heus ací lo cantant de Prometheus..És possible que existisca una màquina que composa de manera automàtica cançons de Manowar???
http://lacasetavisual.castpost.com/Version%20Beta%20-%200.swf
Ací teniu un prototip que vaig dissenyar fa uns messos.
Estava al bany quan vaig esbarar i caiguí de cap contra la taça del W.C. Aleshores se'm va ocòrrrer fer açò: una màquina capaç de compossar automàticament cançons de Manowar.
Bó, ahí queda aquest «invento», que us promet perfeccionar més endavant amb l'ajuda d'un bon amic meu.
Mentrestant, no oblideu visitar...
flyingnoses.blogspot.com
Com és la vida...
Cercant, cercant, hom es troba de vegades coses inesperades. Si seguiu aquest enllaç:
http://www.toluca.gob.mx/personal.php?dep=transito&id=14516
Coneixereu un altre Armand Zaragoza que no soc jo ni tampoc és mon pare. És un altre, que on caben dos, hi caben tres, collons!
Jo mateix m'he sorpès al constatar una veritat que només sospitava: que el més atractiu que tenen tots els ''armands'' del planeta és el seu nom.
Molt prompte tindreu una revelació en forma de video.
Moments viscuts en La Caseta que a partir d'ara podreu repetir tantes vegades com vulgau (sempre que el Windows Media Player ho permeta, clar està...).
Vorem els caretos de Salva i de Javi en plena adolescència!!!
Vorem al Capo quan era igual que La Antorcha, el malo de Top Secret!!!
Vorem a Xavi i a Clock, representant la pallissa al Gros!!!
Vorem al Estudiante!!
Molt promte... fliparem.
Ací teniu un enllaç:
http://www.cafecopaypuro.net
A una prometedora web de joves igual de desfeinats que nosaltres.
Ofereixen germanor per donar i vendre i es defineixen com una «pseudo-elit de freaks amants del café, la dona, el vi, la guitarra i la germanor». Que no és minso, l'asunt.
Féu una ullada al material que publiquen, que solen ser reflexions i divagacions sobre temes gens comuns, més bé ultrapersonals.
I si eixiu vius, ja s'ho xarrem, ok?
Entreu a esta web:
http://www.archive.org/
És un arxiu de material audiovisual que és d'ús lliure perquè li ha expirat el copyright o per qualsevol altra raó.
Són tot enllaços de descàrrega directa.
Féu bondat!!!
Hey perres, açò què vol dir?
Ja fa massa temps que ningú no publica res de bó... i això no està de resibo.
Per a motivar-vos, ací teniu una foto de la sexy Maria Rosaria Omaggio, l'actriu italiana que interpretà el paper de Visanteta, en les dues inefables pel·lícules de Vicent Escrivà.
Jo vull publicar unes cançons cutres que es van composar al caliu de La Caseta, i també estaria bé recuperar les fotos de quan es vestirem de cirialots en la processó del Crist... XD. I recordeu que el primer que penge un video dels temps de La Caseta, té un cubata pagat.
Així que, feu-se l'ànimo, collons!!
1.http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=123000&pIdSeccion=14&pNumEjemplar=2851&pFechaEjemplar=2005-07-15%2000:00:00
2.http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=176477&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3071&pFechaEjemplar=2006-02-21%2000:00:00
3.(aço ha segut un justicier) http://www.levante-emv.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=121793&pIdSeccion=10&pNumEjemplar=2847&pFechaEjemplar=2005-07-11%2000:00:00
Aci posse el meu primer video fet per mi mai.
Aveure si ens piquem mes!
http://youtube.com/watch?v=BphBtIKXv-E
Des d'este link:
http://castpost.com/Search/videosearch2.php?t=ib3+redux
podreu accedir al video que vaig muntar al curset de AVID.
Per a publicar material audiovisual cal que us registreu a castpost, allí us facilitaran 100 megues per a que pujeu coses a la web.
Unes imatges de, per a be o per a mal, inoblidables pel·licules de la caseta.
Braindead
Holocausto canibal
Hey com aneu?? m'alegra molt estar de volta a la caseta encara que siga de forma virtual i per escomençar a obrir boca aci vos deixe una "mierda" que he encontrat per ahi relacionada amb Silla. Proximament espere possar mes mierdes mitiques de la caseta i dels bons temps ;)
"Valencia Un hombre intenta secuestrar a un bebé tras arrebatárselo a una menor en una calle de Silla "
Intentó secuestrar a un bebé y después se tomó tranquilamente una cerveza mientras veía un partido de fútbol en el televisor de un bar cercano al parque de Silla donde ocurrieron los hechos. Esa fue la extraña situación con la que se encontró la Policía Local después de recibir la llamada angustiosa de unos padres que pasaron “los peores momentos de su vida”, según explicó uno de los agentes que intervino en la detención. La madre del bebé dejó a su hija de 20 meses al cuidado de una menor de 14 años, y vecina suya, mientras salió a comprar sobre las nueve y media de la noche del miércoles, según declaró a la policía. La chica decidió acercarse con la pequeña en brazos hasta la casa de su tío, que vive muy cerca, y por el camino un hombre de origen árabe la llamó y le pidió que entrara con él en una joyería. El propietario del establecimiento pensó en un principio que las dos personas iban juntas. “Aunque ya habíamos cerrado y estábamos recogiendo el dinero de la caja les dejamos pasar”, afirmó. El joyero vio algo raro en aquella situación, y como el hombre sólo hablaba francés le preguntó a la chica si iban juntos. Ella respondió que no lo conocía de nada y que había entrado en el establecimiento porque el hombre se lo pidió y pensó que quería algo. Forcejeos con el bebé en brazos Cuando la adolescente salió con el bebé en brazos, el comerciante vio que el inmigrante marroquí salió detrás de las dos menores. “Como no me quedé tranquilo decidí ver qué estaba pasando, y al doblar la esquina vi que él estaba intentando arrebatarle el bebé a la chica”, explicó. La menor, muy nerviosa por lo que estaba pasando, contó a la policía que el hombre le quería dar 50 euros a cambio del bebé e incluso llegó a quitarle la pequeña de los brazos. Pero la menor, que mostró una gran valentía, lo persiguió y recuperó a la niña tras forcejear con el individuo. El joyero salió entonces en defensa de la adolescente. “Cuando grité y le dije que dejara a la nena en paz, se fue corriendo”, explicó el comerciante. Volvió a la plaza Fuentes policiales informaron que el marroquí volvió poco después a la plaza donde habían ocurrido los hechos y entró en un bar. Pocos minutos después fue detenido en el local por una patrulla de la Policía Local de Silla. La descripción del individuo que facilitó la menor fue muy importante para localizarlo. “Nos extrañó que se quedara en la zona después de intentar secuestrar al bebé. Quizás lo hizo porque estaba ebrio”, señalaron las fuentes policiales. Los padres de la niña de 20 meses, que fue descrita por el joyero como “un bebé de anuncio”, presentaron una denuncia por intento de secuestro. El marroquí fue puesto a disposición de la Guardia Civil. “No hablaba español, por lo que no pudimos averiguar por nuestras preguntas qué intenciones tenía”, añadieron las mismas fuentes.
4 de febrer de 2005
Un cotxe avança en la foscor per una avinguda d'entrada a la ciutat de València. Dins del cotxe, tres individus vestits amb smoking negre i amb els rostres coberts per sinistres màscares que oculten la seua identitat.
El cotxe avança i, en un moment donat, es deté per a aparcar prop d'un bloc de vivendes. Els tres individus baixen del cotxe i caminen amb un ritme pausat, com si foren els protagonistes d'una escena rodada a càmera lenta. Podem veure les seues tres oscures capes flotant en l'obscuritat dels passadissos que van travessant.
Finalment pareixen arribar al seu destí i es detenen davant la porta nº 4. Criden al timbre i la porta entreoberta deixa veure un rostre, també cobert per una màscara...
- Supose que voldrà la contrasenya. -Diu un dels tres homes-.
- Si és tan amable... -Respón la màscara a l'altra banda de la porta-.
- Fidelio.
- Benviguts. Passen endavant, caballers.
La porta s'obri completament i els tres homes passen a l'interior d'un luxós pis on un consell satànic pareix haver-se reunit amb sinistres propòsits.
Conforme caminen per les diferents dependències del pis (cuina, habitacions, sala d'estar, wàters,...) veuen a diferents gents, sempre amb el rostre cobert per màscares, entregades al plaenter deliri de la marihuana...
********
Ixa, xics, és la imatge que Salva té del repartiment de l'herba... jejeje :)
Espere que no t'enfades, Salva, sé que entendràs que és una broma i que pots confiar en nosaltres sempre.
El nazi nigger, al seu paper de repressor, i ja que el capo suprem no està entre nosaltres ara mateix, es pren la llibertat de coartar la nostra llibertat d'expressió al blog de la caseta. De seguit, una foto de ricky:
No ho aneu a creure.
Estava fent el capoll en internet i se m'ha ocorregut fer recerques absurdes al Google. He començat per buscar "la + caseta + virtual" a veure si m'apareixia el blog, i ni de conya. M'han aparegut mil coses que no tenien res a veure...
Aleshores he fet una altra recerca. He ficat "nazi_nigger", que és el meu nom d'usuari de Blogger i ací si que m'he trobat una cosa que no m'esperava...
http://www.google.es/search?hl=es&q=nazi_nigger+wmv&meta
SÍ!!!
Són enllaços (trencats això sí) al mític video del Nazi Nigger, el video original que va servir per a batejar-me amb un nom de guerra en els temps de l'Institut!!!
Jo he provat a accedir però no he pogut, així que ara provaré amb el Emule, que és la claveguera on va a parar tota ixa «mierda» que de vegades trobem tan necessària per a tirar endavant.
Ja us comentaré els resultats de la meua tenaç i desesperada recerca.
