dimecres, de març 29, 2006

Lost in revival (perdó per haver tardat tant!)


Eixida falles 2004

De vegades cal mirar enrere i entendre que no tot allò que has deixat enrere és bo o roí: l'olor de la caseta, el soroll de peus que pujaven a bots per l'escala, les nits escandaloses d'experimentació i camaraderia (i alguna punyalada trapera també)...
No podria dir si ni tan se vol una de les coses que em varen passar entre eixes quatre parets fou bona o roína. Fou com una closca que ens envoltà durant un intens període de la nostra vida i, d'allí en traguèrem, a banda d'una peculiar forma de veure la vida (amb raó diuen que ens pareguem els uns als altres... ) un coneixença dels altres amb qui hem compartit aquest cau de joventut que, penseu-ho, no es tornarà a donar mai més.

Armand, ha estat una idea magnífica i sembla que funcione de puta mare. Felicitats!

Un abraç!


PD: Això del Màgic és una cosa molt i molt seriosa i jo m'hi apunte!!


1 comentari:

Armando Zaragoza ha dit...

Jo li trobe un rotllo un poc «scout», però tb stic d'acord... i ja prou de fer-me la pilota, gays!!

Per cert que el primer que fique un video el convide a un cubata.

...i promet un post revelador d'ací poc...