Capo en C9
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Centre Social Virtual de La Secta
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Publicat per
Damien
a les
10:37 p. m.
2
comentaris
Tornem, sempre tornem. Ara després d'uns mesos de descans que no se sap d'on vingueren i ningú sap on van, entrem en una nova etapa de curro, classes o el que cadascú haja de fer.
Jose es pira a Porthmouth, Brock acabarà d'una vegada el punyeters treballs que l'aparten del nostre costat, el Cap, Armand i Óscar s'enclaustren montant The Last Dance, el docu/brown en què s'han ficat i estan a punt d'acabar (i triomfar, Ànim!!). Esteu convidats tots a l'estrena (Encara no sabem on ni quan, però ja es barallen alguns llocs) i a apallissar-nos si no us mola.
Ací arriba tot un refregit de links d'allò més variat. Per una banda, per als més freakies, una web que refereix i descriu TOTES les variants que existeixen del joc dels escacs! I ací descobrireu un MMORPG diferent. Per què? Perquè no hi ha objectius. Només passar-ho (vosaltres o el vostre personatge) el millor possible. Podeu ballar, volar, follar, crear objectes, adquirir terres (amb diners de veritat) i, fins i tot, veure pel·lis en qualitat DVD (Esta gent q fa en la seua vida real???)
Crear de franc el vostre alter ego i viure una segona vida sense cap tipus de limitacions (?!) en un entorn tridimensional té un cert atractiu... Ací teniu un article sobre el mateix (sembla que du un temps funcionant) i esgarrifa adonar-se'n de com avança el negoci de l'oci en internet
La vida continua, però és inevitable una certa nostàlgia. Així que per passar l'estona i moure l'esquelet us penge una coseta que us animarà, jeje
http://www.metacafe.com/watch/132024/shakira_fans/
El tio ballant al bell mig de la carretera no té desperdici, ni el de la terrassa, ni el del djembé... Voteu al més freak i sereu recompensats/ades amb un poder secret que us permetrà produir moviments sísmics només movent les caderes ;P
Un abraç a tots!
Publicat per
Salva
a les
8:32 p. m.
0
comentaris

Un salut a tots els membres de la Caseta que duen temps esperant aquest post!
Ací relate les ventures i desventures d'un viatge que començà sent de plaer i acabà com un infern personal.
Partirem de Silla, un dissabte qualsevol, camí de Barna...
Actors: Salva, Nuri
Secundaris: Antulio, Jose Carlos
Col·laboracions: Loli, Belén, Celia
Agraïments: als joves de Ripoll i a la policia de trànsit de Barcelona (AKA meuca metropolitana)
Vic, el lloc on començà el desastre. Vic, la ciutat de les llibreries de vell, la plaça gegant de sorra i els edificis modernistes. Després d'una vesprada de rodar com uns vulgars turistes, decidirem sopar per ahí, anar a un concert homenatge a U2 i pirar-nos de festa a Barna amb Antulio i Joseph. Dues d'aquestes tres coses s'acompliren.
0.00 hores. Descobrisc amb consternació que no tinc les claus del cotxe.
Varem fer un parell de voltes més a Vic buscant les claus, un parell de visites a la guàrdia urbana (que majos, ells), i una retirada tàctica a les 2 de la nit (Núria se'm moria) a un hotel (que, donades les circumstànces, era l'NH Ciutat de Vic, 3 estreles, una pasta i l'únic de Vic). A l'endemà (passí la nit parlant amb uns i altes per veure com ho podia sol·lucionar, doncs teniem totes les coses a dins del cotxe) resolguí que una grua portara el cotxe a algun concessionari de la Ford (de franc) per obrir-lo (de franc) i recuperar els nostres efectes. Fins ací tot bé. Però, què fem ara? Mon pare (AKA Salva senior) em va donar una idea. Enviaria el segon joc de claus amb un autobús València-Barcelona i a l'estació de Sants les recolliria.
Ara bé, com coll**s arribem a Barcelona? Tocà tirar de l'assegurança i demanar que una grua ens portara a Barna. Núria dormia, jo fumava i davant hi anaven el conductor serbocroata i la nóvia, de copilot, parlant a crits per telèfon. Entrarem en la ciutat per la porta gran.
El conductor de la grua ens deixà a l'estació de Sants i Núria, que estava feta un drap, s'acomiadà de mi per partir cap a València-Màlaga. Jo vaig haver de tancar el cotxe (que havíem aparcat miraculosament) i anar en busca de les claus a l'altra estació de busos. Allí, després d'una hora i un parell de cabotades, envoltat de corfes de pipes i coloms mutants que no em tenien cap de respecte, van arribar els meus col·legues i l'autobús amb les claus.
Tot estava sol·lucionat!!! Alel·luia!! Tot eren rialles i plans per al cap de setmana però, no era tan fàcil. Les claus no estaven codificades i el cotxe no engegava. Vaig haver de trucar una altra grua i aquesta s'emportà el cotxe a un magatzem (per no haver d'aparcar-lo a la ciutat, clar) i el diluns el portara a un concessionari on em pugueren codificar la clau.
(Lapsus de festa i desparrame. Descobriment de la Ratzmatatz i fumeteo divers)
Dilluns, 11 del matí. Arrivem al concessionari i el cotxe està allí (Jo ho dubtava fins a l'últim moment) i parlem amb l'encarregat. Ens diu que, per codificar-la, a banda dels codis, fan falta... Dos claus! i juntament amb la codificació em costaria 90 euros i un parell de dies!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRGGGGGGGH!
Aleshores parle amb la tipa del concessionari que m'havia venut el cotxe i m'explica, atenció, que: ho sentia molt, que el fet que no estigueren codificades era per culpa d'un tio que havia currat allí fa un temps i agafà una depressió. Entre agafar la depre i la baixa es veu que es va deixar una caixa de claus sense codificar i, entre elles, estava la meua de recanvi...
Mondo stranno... Cazzo. La tipa s'ofereix a enviar-me les claus per correu urgent al concessionari però, esclar, arribarien al dia següent. Tornarem cap al pis de la germana de Jose amb els ànims per terra i es pirarem a airejar el cervell al parc de la Ciutadella. Soparem de puta mare amb Belén i Cèlia i, al dia següent, tornarem al concessionari.
Agafí la clau, la posí al pany. Durant un segon tot el viatge passà pel meu cap i deixí de respirar. El cotxe s'engegà i ni tantsevol baixí. Tots al cotxe!
Com era de suposar, no paràrem fins a Silla.
Mercí a tots!!
/>
Publicat per
Salva
a les
5:11 p. m.
5
comentaris
Recomane aquesta web amb animacions de com deurien haber acabat algunes pel·licules. El audio esta en angles. Tot i aixi crec que val la pena.
http://www.howitshouldhaveended.com/movie%20list.html
La millor per a mi es la de Lord of the rings.
Publicat per
Damien
a les
9:16 a. m.
1 comentaris
A vore que me digueu d'este vídeo de fa mil anys que grabà Javi amb la càmera de Dani i que ha estat ocult en un armari tot este temps. Per cert, no sé perquè a mi se m'escolta com el cul (baixet).
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
10:45 a. m.
0
comentaris
Jo no se perqué faig estes coses... Ara m'ha entrat la febra del Youtube i estic regirant tota la basura que allí hi puga haver. He començat per buscar mierdes relacionades amb Silla, ja sabeu que a mi m'agrada buscar l'aspecte exòtic d'allò més pròxim, i he trobat aquest vídeo ripejat i pujat a la xarxa per algún siller de pro.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
2:59 p. m.
3
comentaris
Ahh els anys 80. Tant de bo poderem viure sempre als anys 80.
Aci us deixe una de les millors cançons de la historia (y video) per a mi.
Fixeu-vos en la roba que porten, es la canya!
Publicat per
Damien
a les
9:10 p. m.
3
comentaris
Ací teniu el curtmetratge "Un chien andalou" (Un gos andalús, 1928), de Luis Buñuel y Salvador Dalí. És simplement una prova de publicació de vídeos des de Youtube, però mireu-lo de totes maneres, ok?.
Que, al cap i a la fi, som "valencianos secos", com els asses podrits que hi ha sobre el piano.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
7:46 p. m.
3
comentaris
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
9:34 a. m.
1 comentaris
Com podeu vore La Caseta ha crescut. Després de mig any, ja li feien falta uns retocs, ja; i una xicoteta reforma que, com sempre, ha vingut acompanyada d'una lleugera ampliació. Com podeu vore, s'han traduït totes les coses que s'han pogut (falta el puto "Contributors", que no se de d'on es pot editar...) però, de totes maneres, si trobeu alguna coseta per traduïr, digueu-ho i se canviarà ràpidament.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
8:25 a. m.
4
comentaris
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
9:52 p. m.
8
comentaris
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
6:02 p. m.
2
comentaris
Suposse que ja coneixereu aquells programes "vocalizadors" que converteixen en veu allo que se escriu en un cuadret de text.
Si voleu partir-se un rato, fa poc he descubert aquesta pagina http://www.research.att.com/~ttsweb/tts/demo.php on es pot probar un breu text amb diferents veus.
De vegades es igual que una persona, d'altra no tant... pero la qualitat en general es prou bona.
Publicat per
Damien
a les
10:23 p. m.
2
comentaris
Ié, xicons, tinc una noticia: el Zé ja té blog.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
8:14 p. m.
2
comentaris
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
11:07 p. m.
4
comentaris
Ié, qué passa?!
He trobat un blog interessant sobre cinema. Ahí hi ha informació d'actualitat sobre mil milions de pelis i projectes de pelis d'ixes modernes que us agraden a vosaltres, rotllo Pi, que per a mi segueix sent un arbre, i demés mongolaes d'ixe palo.
El cas és que fa uns dies s'inicià un debat sobre cinema espanyol. Ací us deixe l'enllaç per a que vejau com està el tema. Jo he procurat clavar canya per a forçar un debat, seguint l'estratègia habitual de picar a la penya a base de dir burraes.
http://www.blogdecine.com/archivos/2006/07/15-que-le-pasa-al-cine-espano.php
I de pas feu-li una ullada al blog, que de veres està molt bé.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
10:56 p. m.
0
comentaris
Xics, se que aquest no és un lloc adequat per a airejar les qüestions personals però crec que he tocat fons en algun sentit profund, si més no, d'alguna banda i no m'he pogut resistir a comunicar-vos-ho de la manera més immediata i global possible, és a dir, a través de la Xarxa i especialment de La Caseta Virtual, que d'ací poc tindrà mig any de vida; i que pareix que s'està recuperant de la sequera d'articles que patia fa uns messos.
**************
Bó, al tema.
Sabeu que, gràcies a que m'ho he currat durant no se quant de temps, ara puc gaudir de tres setmanetes de vacances pagades... però ja sabeu que jo soc un addicte al treball i que no se fer altra cosa que desperdiciar el meu temps en tonteries; coincidències còsmiques que han fet que acabe treballant per a un productor i autor musical nigerià que, a més, és predicador de la paraula de Jesucrist, ni més ni menys.
No és broma. Estic treballant en una productora audiovisual de València capital, muntant uns videoclips que seràn emessos per la tele nigeriana i que, vistos des de la perspectiva d'un espectador occidental, són d'una violència visual inaudita.
Jo no se si riure o plorar, si sentir-me orgullós o penedir-me per no haver-me'n anat de vacances a una illa deserta (lloc on, per suposat, m'emportaria un EDIT). Només se que, ni en els meus deliris més absurdes, gratuïts i desatinats, ni fent-ho aposta i amb desgana i amb mala llet, haguera pogut aproximar-me -ni llunyanament- a ixos actes criminals contra el gust i el sentit estètic de la forma i del ritme als que tinc que enfrontar-me durant 8 hores al dia.
´
Realment és per a mi una experiència atroç i africana, tant en el fons com en la forma.
Ja rularé les imatges, perque no tenen desperdici.
*****
PD: Kim, l'anti-bovina de la que sols parlar-me està cada dia més propera...
PD2: Carles, ixa festa tòtem ja no troba excusses per a no ser materialitzada.
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
10:24 p. m.
4
comentaris

He trovat una frikada que tinc q posar-la aci. No sé quants de vosaltres sereu uns fanàtics sense remei com jo de les aventures gràfiques clássiques de LUCAS, Sierra, etc... però si s'aburriu aquest estiu i teniu ganes de sentir la nostalgia en estat pur, baixeu-se aquesta utilitat per a crear aventures : AGS (Adventure Game Studio) http://www.bigbluecup.com/ac.shtml.
Hi han uns frikis que han fet una verssió nova del mitic Indiana Jones, amb els mateixos gràfics que "The Fate of Atlantis". Pegeu-li una ullada aci : http://www.barnettcollege.com/index2.htm
Per últim, informar-vos que existeix una competición mundial, cada mes, de la millor aventura realitzada amb el AGS. Tambe us podeu baixar totes les aventures que ha fet la penya fins ara:
http://www.mags-competition.tk/
Ja sabeu... a currar-se'n una. Jo si trove temps igual m'ho curre també. Per cert Armand... que et pareixeria una aventura basada en una novela de Poncela? et deixe a tu fer l'adaptació!
Publicat per
Anònim
a les
5:20 p. m.
2
comentaris
Publicat per
Armando Zaragoza
a les
3:55 p. m.
1 comentaris