Les Cròniques Electrobeduïnes

******

Este cap de setmana una representació de La Caseta ha visitat l'Electrosplash 2006 (Borriana) i ha desfassat dos dies i dues nits entre "gentes sinpares y dispares" disposades a armar "el gran lío de Montepío" a la menor ocasió. Valent-nos de la companyia de bons amics i aplicant acuradament l'art de l'arquitectura beduina, hem sortejat l'avanç inexorable dels esperits de Kaká i Diarrà, materialitzats en la fuita d'una fosa sèptica que amenaçava amb engolir-se l'improvisat campament bereber i s'hem alimentat a base de llesques d'hidrofiambre que flotaven en gel derretit a l'interior de la nevereta portàtil. Com no, per a suportar el calor sufocant i el bucle de temazos amb que ens atronava la terrassa "La Rocca" s'hem ficat tot cegos privant cubates en gots de plàstic i infinites birres de llanda, hàbilment colades en el recinte (AKA: "Magno Coliseo Borrianense").

.
Hi ha hagut quasi de tot: bailoteo, desfase, privada, palmatòries, murallos, platgeta, festuqui, colegues, ionquis, ciclats, xotorres, sandwichs, pateos a per gel, melons, pales, olives, reggaetons, ventresques de tonyina,... vaja, que només faltava Don Omar menjant-se una vela. En el meu cas, amb l'esquena pelada pel Sol, i mutat en vulgar Kebab amb potes, vaig recòrrer a la sobredosi d'aftersun per tal d'aguantar el tirò fins l'amanèixer del diumenge, que esperarem sentats en els patins a la vora de la mar.
.

Després, un "sinco" en un restaurant del Grau, novíssima tècnica que consisteix en encomanar alguna cosa en un bar i fer un "sinpa" sense haver menjat res, i a dinar de veres un Dorgen (?) Kebab (l'únic menjar del món en que el plat està més ple de chénero conforme vas menjant) abans de morir en casa, no sense alçar acta d'aquest darrer cap de setmana del dolç període vacacional.
.

PD: María propossa quedar per a acabar-se la priva aquest cap de setmana vinent.
.

PD2: En breu s'estrenarà "Beduino Adentro", un drama cinematogràfic on Don Omar interpreta a Ramón Sampedro, el propietari kurd d'un Dorgen Kebab situat al grau de Borriana que descobreix una fosa sèptica davall la seua aixella i decideix peregrinar fins al Magno Coliseo Bereber seguint el consell d'una ventresca de tonyina. En el seu llarg camí, es creua amb Kakà, Diarrà i Culinho, tres estrelles del reggaetton arruinades i convertides en assaltadors de caravanes beduïnes, a causa d'una absurda obssessió al respecte de la viabilitat d'un negoci basat en la plantació de melons d'alger en el desert d'Algeria, que opinen tindrien gran valor mercantil per qüestions de denominació d'orige. Astutament, Ramón aconsegueix que no el desplomen i reprén el seu camí, morint patèticament a les poques hores a causa d'unes terribles febres provocades per la ingesta d'una llesca humida de fiambre en mal estat.