Noves Coples Profanes
Diuen que el somni de la raó engendra monstres; el mateix diuen de l'avorriment i també dels partits d'ultradreta. Però tot s'ha de qüestionar cautament quan allò que es busca és un camí segur cap a la veritat dels fets.
És el cas que he trobat nous versos d'aquest estil neoclàssic i irreverent -que bé a ser el mateix que dir etern- recentment vingut al món dels mortals amb el nom de "Copletes Arromangaes".
Ací us van, per a que els llegiu i els jutgeu però, sobretot, per a que rigau amb ells:
"D'una flor de mata viva
isqué un abellot punxós
que xuplava suc de figa
amb semblant indecorós.
-en açò que-
Una burra que passava
per la vora del sequiol
tirà mos a la figuera
per calmar sa fam qual ós.
-i aleshores-
En tragar-se l'abellot
trobà picor a la gola,
calent i amarg gargallot
li rajava per la boca.
A quina mala hora, mare,
mosseguí la branca verda,
que em creia menjant figa
i era figa palera!!!"
.
*****
.
"Dos fadrines d'Albocàsser
estaven fent albercocs
i collint en aquell arbre
trobaren un pardalot
de papada repartida
entre Gregal i Migjorn
No era pinso el que volia
sinò furgar el matoll
pa' fer niu en companyia
i, aponant-se, calfar ous.
Un fadrí que les veia
anà a preguntar-ne raons:
Que de tan extranya vista
li'n feren la relació.
El fadrí, curiós,
vulgué escarbar en l'arbre...
I trobà sense esperar-s'ho
un kilo sencer de magre!!!
**********
Hala, ahí teniu, vegeu en quines coses perd la gent el temps de faena. :b
2 comentaris:
Genials les copletes dels sants de la pedra, em porten records dels estius quan era nano al poble de ma mare, Sueca. Ho escriviu des de dalt de la montanyeta dels benisants? Els esteu trobant a la mítica revista "corcó"? Encara existeix la mateixa?
tio, jajajaja!!!! "muntanyeta dels benisants", qué bó, és el nom q li dona la gent d'allí (l'original és "Puig de Na Molins"). T'explique la història: jo curre a un aproductora de televisió muntant programes de festes en pobles (el programa s'anomena De Festa, i s'emet per Punt Dos cada diumenge al matí). Com podràs imaginar, conèixer de manera tan propera les costums secretes dels pobles fa que a mi i a ls meus companys se'ns vaja la olla. Estes copletes les escrivim al nostre temps lliure, i fem moltes altres coses, com jugar a una modalitat de pilota valenciana inventada per nosaltres.... ja te contaré poc a poc. ;)
Publica un comentari a l'entrada