Eixa "rubia de bote" es Janin. La foto es un poc cutre, del mòvil, pero no tenia altra en la que apareguerem els dos. Crec que se va a tintar el cabell de roig... ja us pasaré altra actualitzada. Ens veem en 11 dies caseters!!!
*****Hello, international caseters!!!
There are many funny things to say to Joseph...
...when he asks about any personal affair: "it's said the sin, but not the sinner one" / (es diu el pecat però no el pecaor)
...when he gets drunk: "you go as a float" / (vas com un suro)
...when he wears elegant clothes: "you're more fashionable than Pricks Saddlebags" / (Vas més mudat que Pica Sàries)
...when he moves to somewhere: "you'll spin more than Piquer's trunk" / (Rodaràs més que el bagul de la Piquer)
...when he gets rude: "go to knead mud" / (Ves-te'n a pastar fang)
*****
Els Sva-ters tragueren fa uns messos un nou disc: "Berlangastyle", que ahir vaig aconseguir en La Llima (per cert, teniu que veure com a canviat allò...). En total són 11 temes de fussió i catxondeo en la seua línia. Askura el caldero, l'Asmolaor i República Alcassera són els títols més irreverents, que venen acompanyats de molts altres -amb una sorprenent varietat de registres- en allò que ells consideren una "humil obra de la música eclèctica".
Recordeu que els Sva-ters ja tenien un primer disc: "A foc" (2002) del que porten més de 3.000 còpies venudes.
Qué enveja ens doneu, alcassers, que en Silla no tenim cap grup famós i subversiu que cante en valencià!!!
Suposarà açò el final de La Caseta?; estem davant una senyal de la Divina Providència, un anunci de la Gran Diàspora dels Caseters?; passarem els propers quaranta anys vagant pel desert, alimentant-nos del manà i adorant falsos ídols?...
És per això que he habilitat una enquesta que ens revelarà el nostre futur més immediat. Voteu, Caseters, voteu perque s'acosten temps d'incertesa.
.
.jpg)
Aquest dissabte vam montar una festa brutal a ma casa (prop de 200 persones). La temática de la festa era que nosaltres erem una cél.lula terrorista camuflada com a estudiants (casi tot va sortir de la makiavelica ment d'Ndalu - la verssió d'Armand portuguesa). Esta foto era la meua... Patxi... un terrorista vasc d'ETA. Ja pujaré la resta de fotos...
El dia 19 me pase per Sitja a saludar... aixi q aneu preparant la festa de venvinguda cabrons... i el porro de venvinguda també!!! ADEU!!!
Hey caseters, que ja us moriu de ganes de saber de mi! Aci per ara tot va de puta mare, i a falta de fotos us pose algunes que tenia Edward a la seua càmera. Començant per l'esquerra podeu vore a Julia (una xica de Granada prou "cute" que pot posar-se el genoll al muscle - qui sap que mes pot fer), a continuació us presente a N'Dalo, viu amb mi, es portugués, i jo diria que és l'Armand de Portsmouth, perquè el cabró sempre està fent conyes i partint-se el nabo. El "xinorris" que hi ha junt a mi, es Edward, és de Malasya, i ell podria ser Salva, pq el cabró està tot eixit i sempre està xapat al seu cuarto fent-se pajes i mirant pelis porno. A la foto stem al port de Portsmouth la setmana pasada.
Be.... i aci teniu la cuina de ma casa, després de fer-nos un té, amb N'Dalo a l'esquerra, i al fons Estephan, que es un freak alemà que sempre està parlant de cinema i de drum'n'bass. Podeu vore uns quants objectes a la taula q us sonaran familiars, com un pot de lizipaina que em vaig dur de Spanya (de fet l'Estephan estava fotut i apareix jincant-se una pasti), i el kit del fumador anglés (tabac de liar, paper i filter "tips").
I aixo es tot per ara mamons, que me pire a una "traffic-light party"(Si estas lliure has de dur una senyal verda, si no ho saps groga, i roig és no disponible). Intentaré obrir un fotolog promte i pujar fotuquis diariament!!.
Un abraç darlings!! kisses!!
Hei caseters!
No s'ho penseu dues voltes i visiteu la pàgina d'"Home Fòssil", un power trio macarra i suburbial que s'ha empenyorat en reventar el cul ben cinglat de l'escena rock valenciana. Escolteu els quatre temes que han pujat a la web, que us causaran el mateix efecte que un glop de llet agra... és a dir, una sensació inesperada i no del tot desagradable. :b
Els temes estan ací...
http://www.myspace.com/homefossil
I ací els podeu dir de tot...
www.homefossil.blogspot.com
******
El meu tema preferit és "Hei, faraó!", que ells dediquen a la alcaldessa més grossa i borratxa de la història política de València (...de moment).
Hola, gentola!
Avui he decidit investigar un poquet en una qüestió que per a nosaltres, amb el temps, ha deixat de tindre importància, però que sempre causa estupor entre la gent que s'apropa al nostre entorn. Més d'una vegada us haureu vist en la següent situació:
- Hola, te presente al meu colega Antulio.
- Ah! Hola, Julio.
- No, Julio, no. Antulio.
- Ah!... An-tu-lio... eso de donde sale? es, como una mezcla de Antonio y Julio?
- No. És el seu nom. És així: An-tu-lio.
- Aaah.....
ANTULIO!!! ixe gran nom!!! Nosaltres creguem que és l'únic, que és el nostre, i que no ens el poden canviar o llevar, però no. Hi ha més. Ho he vist al'Internet este....
http://www.google.es/search?hl=es&q=antulio&meta=
****
Entre els enllaços de la pàgina de la Fraternitat Cristiana Universal trobem la figura sobrenatural d'"Antulio, el Profeta Santo", un autèntic taquígraf de l'Apocalípsis venerat per diferent sectes d'Amèrica Llatina.
El món de l'art també compta amb "Antulio Madureira", un polifacètic artista que se pareix al malo de Conan i fa tapping amb 5 slides en la mà (foto esquerra); i fixeu-vos també en la foto de la dreta en la que apareix serrant un piano.
I després està el puto bisbe titular de la localitat d'Ucres, a Puerto Rico, "Antulio Parrilla Bonilla", un revolucionari amb sotana que crida frases com "Donde el despotismo es ley, la revolución es orden" a milers de manifestants en les seves gires per Amèrica Llatina. El tio es passa la vida condemnant el colonialisme militar iànqui que s'estèn pels empobrits països de l'Amèrica meridional i ha tingut la premonició d'una guerra civil al seu país.... què vista senyors! qui ho diria, una guerra civil a una república llatinoamericana!! li ho deu haver xivat el Profeta Antulio...
Fins i tot a blogger hi ha excés d'Antulios. http://antulio.blogspot.com/ és la pàgina personal d'un friky mexicà (perquè tot acava arribant als mateixos llocs) que es dedica a amargar a la penya amb les seues històries íntimes que no interesen a ningú.
****
Bó. Açò és tot. És que no trobava res seriós de que parlar... espere, Antulio, que no te molestes per esta investigació, que és sobretot innocent i benintencionada.
I tinc que reconèixer que el que més m'ha impressionat és el profeta...
Conegeu el joc "Guitar Hero" de Ps2?
es tracta d'un joc de tocar varies cançons rock amb un mando especial amb forma de guitarra y uns botons en els trastes. Donç be, han tret un joc freeware de pc que emula a la perfeccio el "Guitar hero". A mes a mes, es poden afegir les teves propies cançons i hi ha algunes pagines d'on descarregar-les. El teclat fa de guitarra amb els botons F1-F5 y el enter es la pua.
Podeu descarregar-lo ací:
http://fretsonfire.uptodown.com/
Increible video del Capo en un gac de "autodefinits".
Es facil vore-lo pero per si de cas dire que esta al fons.
He tingut la sort i la germana correcta que m'ha permes captar-ho al vol.
Tornem, sempre tornem. Ara després d'uns mesos de descans que no se sap d'on vingueren i ningú sap on van, entrem en una nova etapa de curro, classes o el que cadascú haja de fer.
Jose es pira a Porthmouth, Brock acabarà d'una vegada el punyeters treballs que l'aparten del nostre costat, el Cap, Armand i Óscar s'enclaustren montant The Last Dance, el docu/brown en què s'han ficat i estan a punt d'acabar (i triomfar, Ànim!!). Esteu convidats tots a l'estrena (Encara no sabem on ni quan, però ja es barallen alguns llocs) i a apallissar-nos si no us mola.
Ací arriba tot un refregit de links d'allò més variat. Per una banda, per als més freakies, una web que refereix i descriu TOTES les variants que existeixen del joc dels escacs! I ací descobrireu un MMORPG diferent. Per què? Perquè no hi ha objectius. Només passar-ho (vosaltres o el vostre personatge) el millor possible. Podeu ballar, volar, follar, crear objectes, adquirir terres (amb diners de veritat) i, fins i tot, veure pel·lis en qualitat DVD (Esta gent q fa en la seua vida real???)
Crear de franc el vostre alter ego i viure una segona vida sense cap tipus de limitacions (?!) en un entorn tridimensional té un cert atractiu... Ací teniu un article sobre el mateix (sembla que du un temps funcionant) i esgarrifa adonar-se'n de com avança el negoci de l'oci en internet
La vida continua, però és inevitable una certa nostàlgia. Així que per passar l'estona i moure l'esquelet us penge una coseta que us animarà, jeje
http://www.metacafe.com/watch/132024/shakira_fans/
El tio ballant al bell mig de la carretera no té desperdici, ni el de la terrassa, ni el del djembé... Voteu al més freak i sereu recompensats/ades amb un poder secret que us permetrà produir moviments sísmics només movent les caderes ;P
Un abraç a tots!
Un salut a tots els membres de la Caseta que duen temps esperant aquest post!
Ací relate les ventures i desventures d'un viatge que començà sent de plaer i acabà com un infern personal.
Partirem de Silla, un dissabte qualsevol, camí de Barna...
Actors: Salva, Nuri
Secundaris: Antulio, Jose Carlos
Col·laboracions: Loli, Belén, Celia
Agraïments: als joves de Ripoll i a la policia de trànsit de Barcelona (AKA meuca metropolitana)
Vic, el lloc on començà el desastre. Vic, la ciutat de les llibreries de vell, la plaça gegant de sorra i els edificis modernistes. Després d'una vesprada de rodar com uns vulgars turistes, decidirem sopar per ahí, anar a un concert homenatge a U2 i pirar-nos de festa a Barna amb Antulio i Joseph. Dues d'aquestes tres coses s'acompliren.
0.00 hores. Descobrisc amb consternació que no tinc les claus del cotxe.
Varem fer un parell de voltes més a Vic buscant les claus, un parell de visites a la guàrdia urbana (que majos, ells), i una retirada tàctica a les 2 de la nit (Núria se'm moria) a un hotel (que, donades les circumstànces, era l'NH Ciutat de Vic, 3 estreles, una pasta i l'únic de Vic). A l'endemà (passí la nit parlant amb uns i altes per veure com ho podia sol·lucionar, doncs teniem totes les coses a dins del cotxe) resolguí que una grua portara el cotxe a algun concessionari de la Ford (de franc) per obrir-lo (de franc) i recuperar els nostres efectes. Fins ací tot bé. Però, què fem ara? Mon pare (AKA Salva senior) em va donar una idea. Enviaria el segon joc de claus amb un autobús València-Barcelona i a l'estació de Sants les recolliria.
Ara bé, com coll**s arribem a Barcelona? Tocà tirar de l'assegurança i demanar que una grua ens portara a Barna. Núria dormia, jo fumava i davant hi anaven el conductor serbocroata i la nóvia, de copilot, parlant a crits per telèfon. Entrarem en la ciutat per la porta gran.
El conductor de la grua ens deixà a l'estació de Sants i Núria, que estava feta un drap, s'acomiadà de mi per partir cap a València-Màlaga. Jo vaig haver de tancar el cotxe (que havíem aparcat miraculosament) i anar en busca de les claus a l'altra estació de busos. Allí, després d'una hora i un parell de cabotades, envoltat de corfes de pipes i coloms mutants que no em tenien cap de respecte, van arribar els meus col·legues i l'autobús amb les claus.
Tot estava sol·lucionat!!! Alel·luia!! Tot eren rialles i plans per al cap de setmana però, no era tan fàcil. Les claus no estaven codificades i el cotxe no engegava. Vaig haver de trucar una altra grua i aquesta s'emportà el cotxe a un magatzem (per no haver d'aparcar-lo a la ciutat, clar) i el diluns el portara a un concessionari on em pugueren codificar la clau.
(Lapsus de festa i desparrame. Descobriment de la Ratzmatatz i fumeteo divers)
Dilluns, 11 del matí. Arrivem al concessionari i el cotxe està allí (Jo ho dubtava fins a l'últim moment) i parlem amb l'encarregat. Ens diu que, per codificar-la, a banda dels codis, fan falta... Dos claus! i juntament amb la codificació em costaria 90 euros i un parell de dies!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRGGGGGGGH!
Aleshores parle amb la tipa del concessionari que m'havia venut el cotxe i m'explica, atenció, que: ho sentia molt, que el fet que no estigueren codificades era per culpa d'un tio que havia currat allí fa un temps i agafà una depressió. Entre agafar la depre i la baixa es veu que es va deixar una caixa de claus sense codificar i, entre elles, estava la meua de recanvi...
Mondo stranno... Cazzo. La tipa s'ofereix a enviar-me les claus per correu urgent al concessionari però, esclar, arribarien al dia següent. Tornarem cap al pis de la germana de Jose amb els ànims per terra i es pirarem a airejar el cervell al parc de la Ciutadella. Soparem de puta mare amb Belén i Cèlia i, al dia següent, tornarem al concessionari.
Agafí la clau, la posí al pany. Durant un segon tot el viatge passà pel meu cap i deixí de respirar. El cotxe s'engegà i ni tantsevol baixí. Tots al cotxe!
Com era de suposar, no paràrem fins a Silla.
Mercí a tots!!
/>
Recomane aquesta web amb animacions de com deurien haber acabat algunes pel·licules. El audio esta en angles. Tot i aixi crec que val la pena.
http://www.howitshouldhaveended.com/movie%20list.html
La millor per a mi es la de Lord of the rings.
A vore que me digueu d'este vídeo de fa mil anys que grabà Javi amb la càmera de Dani i que ha estat ocult en un armari tot este temps. Per cert, no sé perquè a mi se m'escolta com el cul (baixet).
Jo no se perqué faig estes coses... Ara m'ha entrat la febra del Youtube i estic regirant tota la basura que allí hi puga haver. He començat per buscar mierdes relacionades amb Silla, ja sabeu que a mi m'agrada buscar l'aspecte exòtic d'allò més pròxim, i he trobat aquest vídeo ripejat i pujat a la xarxa per algún siller de pro.
Ahh els anys 80. Tant de bo poderem viure sempre als anys 80.
Aci us deixe una de les millors cançons de la historia (y video) per a mi.
Fixeu-vos en la roba que porten, es la canya!
Ací teniu el curtmetratge "Un chien andalou" (Un gos andalús, 1928), de Luis Buñuel y Salvador Dalí. És simplement una prova de publicació de vídeos des de Youtube, però mireu-lo de totes maneres, ok?.
Que, al cap i a la fi, som "valencianos secos", com els asses podrits que hi ha sobre el piano.
Com podeu vore La Caseta ha crescut. Després de mig any, ja li feien falta uns retocs, ja; i una xicoteta reforma que, com sempre, ha vingut acompanyada d'una lleugera ampliació. Com podeu vore, s'han traduït totes les coses que s'han pogut (falta el puto "Contributors", que no se de d'on es pot editar...) però, de totes maneres, si trobeu alguna coseta per traduïr, digueu-ho i se canviarà ràpidament.
