dimecres, d’abril 12, 2006

L'eternitat té nom propi...

Qui no recorda aquella època entranyable en que fumavem com a carreters i no teniem un duro per a tabac? Quan tastàvem tot tipus de tabac per veure quin eixia més econòmic? Quan Jose fumava John Players light i Clok Marlboro 100?

Un dia descobrírem açò:


Tios, veure-ho m'ha provocat molts records...
però només em ve una frase als llavis

"At the lake"

Visca la Kasekta!!

3 comentaris:

Lo Tronc ha dit...

Vaja...ja no recordaba el famós Coburn. Crec q cada paquet era distint...si esq no hi han 2 coburns iguals. Recorde q jo estagui un temps fumant coburn...mentre armand aprenia a liar amb un paquet de Ducados extrany que s'habia comprat.

Lo Tronc ha dit...

Per cert...ja explicarás el perque et ve eixa frase a la memòria.

nazi_nigger ha dit...

Era un paquet de Ducados Deluxe o algo així... que tenia 40 ó 50 pitillos.

Lo de «At the lake» és perque, efectivament, cada paquet de Coburn tenia una imatge diferent, i baix de la foto, tenia una frase.

«At the lake» era un llac i «Wolfchest nosequé» era un jefe indi.