dijous, de desembre 27, 2007

OverClocked REMIX

Apunteu esta direcció be:

http://www.ocremix.org

Es una pàgina on fans dels videojocs de tot el mon mostren als demés, versions de cançons de videojocs fetes per ells mateixos.
Descarregar-les es totalment gratuït. Es poden escoltar avanç de guardarles i estan comentades.
Hi han de molt bones. us recomane "a life without parole" i "Omnislash"

Esta gent fins i tot ha tret un disc de uns 40 temes de Final Fantasy i ha sigut molt elogiat en publicacions del sector.

divendres, de desembre 21, 2007

divendres, de desembre 14, 2007

Oro Negro

Aquí us deixe el -per a mi...- major temazo del Gran Gurú del Pop Postmediterrani...
.

.
«Tú, tan natural
tu lógica aplastante
tu instinto animal.
Yo, tan especial
teorema equivocado
río por no llorar.
Tú, la exactitud
la mujer sin pasado
sin agustia vital.
Yo, la densidad
camino entre la niebla
de la inseguridad.
Encerraré si fuera necesario
esqueletos en tu armario.
Conquistaré tras la muralla china
el suero de la verdad y la longevidad.
Oro negro te ofrecí
mares de oro negro para ti.
Oro blanco derretiré
hasta verte subir por la pared.
Oro bajo, oro de ley
tú serás mi reina yo tu rey.
Oro negro como tu amor
incombustible al frío y al calor.
Tú, tan funcional
robot de sangre azul
replicante inmortal.
Yo, tan visceral
vagando entre las dudas
de la modernidad.
Te inventaré un pasado sin manchas
en el Madrid de los Austrias.
Conquistaré tras la muralla china
el suero de la verdad y la longevidad.
Oro negro te ofrecí
mares de oro negro para ti.
Oro blanco conseguiré
hasta verte subir por la pared.
Oro bajo, oro de ley
tú serás mi reina yo tu rey.
Oro negro como tu amor
incombustible al frío y al calor.
Mares de oro negro para ti
Oro bajo, oro de ley
tú serás mi reina yo tu rey.
Oro negro como tu amor
incombustible al frío y al calor.»

.
Tino Casal [Lágrimas de cocodrilo, 1987]

dimarts, de desembre 11, 2007

El Péndulo de La Muerte

.

Molt guapo el concert en Castelló (Sala Averno)... putada no arribar a hora per a escoltar i vore a Visceral Damage (sorry, Maelo!).
.
A continuació teniu un recull de les millors frases de Vicent (vocalista i frontman de Obscure, la banda de Death Metal més veterana de València -1989-)
.
1. "Ojalá açò fora una puta cripta i ens enterraren a tots vius!!! entierro en masa!!! a la puta merda la vida!!!"
.
2. "apadrina un niño"
.
3. "A vore ixos caps, mecaguendéu!! -mai millor dit...-"
.
4. [amb el micro penjant] "el péndulo de la muerte!!!!".
.
etc.




*****

diumenge, de desembre 09, 2007

El postmediterrani

Us vull introduïr hui un terme que vaig escoltar fa uns dies a un amic i que em sembla un gran concepte digne de ser compartit i discutit: el postmediterrani.
.
S'entén per postmodernisme aquella superació del modernisme que naix de la defensa de la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant els grans relats (wikipedia dixit).
.
La postmodernitat comença oficialment l'any 1989 amb l'enderrocament del Mur de Berlín, fet històric que supossa el tancament d'un període de 200 anys de revolucions i guerres internacionals que portaren a les societats burgeses nascudes del primer capitalisme a una transició que desembocà en la societat globalment capitalista en la que vivim avui en dia, després de la caiguda en bloc de les potències comunistes.
.
També el postmediterrani comença en aqueix moment: Canal 9 (1990) és postmediterrani; la EXPO '92, postmediterrània; Locomia (1991), postmediterranis insulars...
.
I la història continua. Ha de continuar, doncs mai ningú no ha pogut detenir-la...
.
Jo només puc dir que cada dia entenc menys coses.
.
Segurament en un futur no molt llunyà ens veurem com a beneficiaris o víctimes de la descontrolada evolució de la nostra identitat nacional i cultural com a valencians.
.
Aconseguirà Internet allò que blavers i maulets no han aconseguit encara? és a dir, ordenar i dirigir el procés identitari dels valencians en el marc -sempre oscil·lant entre la anarquia i l'autoritarisme- d'esta Espanya que és com una puta reprimida i provinciana?
.
Jo estic segur de que moriré sense saber-ho.

dijous, de desembre 06, 2007

The Carminers tornen a la càrrega

Aquest dissabte The Carminers [fon. 'de carmáiners'] la banda de glam rock més potent de València -grup oficial de La Caseta Virtual, practicament, junt amb l'inefable power trio Home Fòssil- ens sorprendrà amb un nou i espectacular concert juntament amb Rose Hill Drive, formació nord-americana (iànqui) nominada als Guardons d'Honor en la Categoria de Millor Nova Banda per la Classic Rock Magazine [tota esta retafila vol dir que deuen ser molt bons, els paios estos jevis...].

.
La bomba esclatarà este mateix dissabte en Meliana, a les 23:30 en la Sala Durango.
.
Tota la INFO la podeu aconseguir seguint els enllaços d'aquest article.
.
Salut i Rock'n'Roll per a tots i totes!!

dimarts, de desembre 04, 2007

La poesia es fa imatge en Cos Mortal

.
Ieeépa!!
.
Fa unes setmanes els amics Antoni Sendra i Carles Chiner [no són els de la foto!] -del power trio Home Fòssil- han finalitzat la gravació del seu primer llargmetratge: «Cos Mortal» una pel·lícula ambientada en la València contemporània i inspirada en la poesia de Vicent Andrés Estellés.
.
Després de molts mesos de treball finalment han aconseguit, ajudats per un bon grapat de tècnics i gent del sector, enregistrar totes les seqüències del guió que han escrit lliurement a partir del poema «Cos Mortal» del poeta de Burjassot.
.
Si tot va bé el muntatge de la peli estarà finalitzat a principis de l'any vinent (2008) i s'estrenarà en febrer.
.
Personalment crec que, a banda de ser una películ·la íntegrament valenciana (temàtica, financera i professionalment) és una producció molt propera al cinema independent i d'autor, feta per gent que encara no ha complit la trentena... un miracle que mai no havia succeït abans en València.
.
No vull avançar-vos res sobre la trama, però us diré que és una història d'obssessions personals, amors impossibles, tensions familiars, tabús i misteris atàvics, tot açò heu d'imaginar-ho com si ho veièssiu reflexat a un espill retrovisor on es veu la ciutat, sempre canviant.
.
(esta explicació l'he feta aposta, per a picar-vos i que us intereseu en la peli... jeje)
.
Pel que he escoltat, la banda sonora comptarà amb la col·laboració de Miquel Gil, però aquesta és una dada que no se si estic autoritzat a publicar, així que no m'ho tireu en cara després.
.
Altra raó per a anara veure-la als cinemes és que isc jo... si no es descarta el plànol a la sala de muntatge, és clar. XD
.
Doncs això, que en febrer us vull veure als cinemes comprant l'entrada d'este peliculón, que ens han promés que no serà una basura de tv-movie com les que es fan cada any a València: açò és cinema de veres, i en valencià!.
.
***********
més INFO:
.
- Cos Mortal: poema i pel·lícula
.
-
Fotografies del rodatge

dissabte, de desembre 01, 2007

EXTREMODURO

"Agua con sal", tema inèdit de la que, possiblement, fou la banda estatal més important dels noranta.
Per al 2008 han promés gira!!


divendres, de novembre 30, 2007

CUARTO POLANCO

Sempre m'havia preguntat d'on collons havia tret la pasta el Polanco dels ous per a construïr el major imperi mediàtic-progre que ha xafat mai les terres de Castella.

Ara que l'imperi SOGE_PRISA travessa temps difícils, que els enemics de la resistència MediaPro_catalana amenacen en furtar-li els drets de la gallina dels ous quadrats d'or, que el soge_cinema sembla que va a deixar d'aburrir-nos per fi i què, fins i tot, al diari de major tirada nacional i vaixell almirall de l'armada polanquil, li han canviat el nom, gairebé ningú recorda aquells temps en que la gent considerava que ZP, el lema del PSOE a les darreres eleccions, no significava una altra cosa que: Zapatero_Polanco.

Eren bons temps per a PRISA però... d'on ve el CUARTO poderr?
El que sembla clar és que al Polanco que tots coneixem, la pasta li va caure a xorros quan Felipe González, que acostumava a assabentar-se'n d'aquestes coses mitjançant la premsa, li va concedir el monopoli (no el joc) dels llibres de text per a l'estiu, les arxi_conegudes Vacaciones Santillana.

D'ahí a forrar-se, ja va anar tot rodat, però... havia d'haver alguna cosa més.

Un humil servidor, com a intrèpid reporter de La Caseta, vaig decidir-me a investigar, a rebuscar a les incerteses de la història, llevar la pols que soterra el coneixement i traure la veritat a la llum.

La cerca prompte va donar de sí, concretament a Cantàbria, terra de Revilla i Botín. Lloc on els autòctons acostumen a cagar-se en la tos.
Si Polanco es va fer ric amb las Vacaciones Santillana, a Santillana del Mar (Poble situat a només cinc quilòmetres d'un poble anomenat misteriosament... Polanco) devien saber alguna cosa.

Un cop allí, la meua sorpresa va ser majúscula en trobar un sarcòfag...
Com és possible? Qui restarà ahí dins per a l'eternitat, condemnat al buit de la memòria? No podia ser un altre...




Potser, aquest avantpassat del nostre heroi ja es va enriquir traficant amb papiro amb els monjos de la colegiata.
O potser només es tracte d'una mera coincidència.
En quansevol cas aquesta serà, sens dubte, la_investigació_més_cutre_de_la_història_de_les_investigacions_cutres.

dijous, de novembre 29, 2007

Norman McLaren

Ei gentola, com va?
Ací vos deixe un dels grans cracks que he trobat als darrers mesos. A meitat camí entre Jan Svankmajer i Charles Chaplin. Un curt que, tant pel cotingut com per la manera en que està fet, no pot envellir mai.


diumenge, de novembre 25, 2007

No tindrem casa en la puta vida

Supose que TOTS haureu rebut el correu col·lectiu sobre la mani contra el preu de la vivenda. Des de La Caseta Virtual -l'únic immoble d'espanya que no ha sigut afectat per l'especulació immobiliària...-, us convide a tots a acudir a aquesta concentració el proper 23 de desembre (dissabte) a la Plaça de Sant Agustí. Espere veure-vos per allí. SALUT!

*******

Macro Manifestación La nómina de mi padre (Artículo de Forges en El País)

'La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona.

A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2. Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a
las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.

En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra: 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales. En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.
200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts.

Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80: 2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts

Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979: 200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts

No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a
costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020.

Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones
con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:

1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de
decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.

2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).

Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo.

La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'. Forges, EL PAÍS, 2/5/2006

Nota: Tenemos que hacernos oír, todos juntos somos más fuertes !

RAZÓN: Después de la primera sentada por una vivienda digna se han convocado muchas otras, todas ellas desorganizadas y disgregadas en unas
pocas ciudades. Este es un problema a nivel estatal, es por eso que se convoca una Macro-Manifestación, no una macro-sentada, para el *SABADO 23 DE DICIEMBRE A LAS 17:00 HORAS*.

Se convoca con tanta antelación para que se difunda lo máximo posible, se ruega a todo el que reciba este mensaje que lo difunda de todas las formas que se le ocurran, panfletos, mails, foros de internet, cartas a los medios de comunicación, a todo tipo de
asociaciones...

COMO SE REALIZARÁ: Esta manifestación se hará en forma de marcha cortando el tráfico por las principales calles del estado español ya que ha quedado claro que las simples sentadas no son atendidas, aunque nunca se abandonará el espíritu pacífico con el que esta iniciativa ha
nacido. Si la policía detiene la marcha, se volverá al punto inicial pacíficamente, sin enfrentamientos, y se esperará a que se pueda reanudar,
en el caso de no poder hacerse, se convertirá en una sentada más pero se habrá llamado más la atención. Debido a las fechas navideñas de la
MACRO-MANIFESTACIÓN el eslogan principal será 'No podemos volver a casa por navidad porque todavía no nos hemos marchado de ella'.

CIUDADES CONVOCADAS:
(Si la tuya no está ponla)
Madrid: Puerta del Sol
Huesca: Plaza Navarra
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
Zaragoza: Plaza del Pilar
Salamanca: Plaza Mayor
Valladolid: Plaza Mayor
Iruña: Plaza del Castillo
Vigo: Puerta del Sol
Elche: Plaça Baix
Collado Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
A Coruña: Plaza de Maria Pita
Toledo: Plaza de Zocodover
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Palencia: Plaza Mayor
León: Plaza de San Marcelo
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga
Granada: Fuente de las Batallas
Badajoz: Plaza de San Francisco
Málaga: Plaza de la Constitución
Sevilla: Plaza Nueva
Valencia: Plaza de San Agustín
Albacete: Plaza del Altozano
Talavera de la Reina: Plaza El Pan
Santa Cruz de Tenerife: Plaza Weyler
Donostia: Alderdi Eder
Palma de Mallorca: Plaza España

dilluns, de novembre 12, 2007

.

Qui no recorda esta sèrie?
.
Hiroshi i Raponchi (La rana valenta - The gusty frog)
.
Jo vull una samarreta amb Raponchi!

divendres, de novembre 09, 2007

Reivindicació de Benifotrem

Hi hagué un temps ideal on fins i tot la programació de Canal 9 era digna de ser vista...

.


.

Perqué escric açò, doncs perque el cas és que ahir per la vesprada recordí que ja fa anys s'emetia en C9 una sèrie anomenada Benifotrem que mai vaig arribar a veure. Tenia que ser curiosa la cosa... així que si algú té algún VHS amb capítols, que no espere i que me'ls facilite, plis. Els passaré a DVD encara que estiguen enregistrats en Beta.
.
De tota manera he trobat açò a Youtube...
.

Rondales calentes de Benifotrem (i III)
.



.

as

dijous, de novembre 01, 2007

Coopido transformacio avançada

Aci deixe unes fotets del meu nou Mini. Els vinils li han sentat prou be.



dimecres, d’octubre 31, 2007

diumenge, d’octubre 28, 2007

Jukebox online


Bo caseters, per als qui els agraden els hits de tots els temps i no coneguen musicovery, us en passe l'enllaç. Es tracta d'una espècie de jukebox en línia gratuïta. A l'esquerra de la pantalla trieu l'estil de música, l'època, i al quadret gris de mood feu clic en un lloc o en un altre, depenent de si la voleu més tranqui o més canyera. A la dreta apareix la cançó que correspon als paràmetres que heu escollit i un esquema de tentacles al seu voltant de cançons relacionades. Apa, a jugar!

dijous, d’octubre 25, 2007

WINDY CITY

Açò és el que entenen a Korea com a reaggae.

(Oju! al videoclip que sembla més bé la capçalera d'un programa qualsevol de la sexta)



VIDEOCLIP

dissabte, d’octubre 20, 2007

dijous, d’octubre 18, 2007

Sinistre!

Hola gent!

Continuant amb la tendència dels últims pots de la caseta, una contribució més que estic segur que alguns de vosaltres apreciareu:


Per a més informació podeu visitar la pàgina web de l'event.

Com alguns ja sabeu, jo solc estar (=practicament visc :)) molt a prop del lloc en qüestió. Així es que si algú es decideix a venir, que compte amb mi!