Àfrica comença en el Túria

Xics, se que aquest no és un lloc adequat per a airejar les qüestions personals però crec que he tocat fons en algun sentit profund, si més no, d'alguna banda i no m'he pogut resistir a comunicar-vos-ho de la manera més immediata i global possible, és a dir, a través de la Xarxa i especialment de La Caseta Virtual, que d'ací poc tindrà mig any de vida; i que pareix que s'està recuperant de la sequera d'articles que patia fa uns messos.

**************

Bó, al tema.

Sabeu que, gràcies a que m'ho he currat durant no se quant de temps, ara puc gaudir de tres setmanetes de vacances pagades... però ja sabeu que jo soc un addicte al treball i que no se fer altra cosa que desperdiciar el meu temps en tonteries; coincidències còsmiques que han fet que acabe treballant per a un productor i autor musical nigerià que, a més, és predicador de la paraula de Jesucrist, ni més ni menys.

No és broma. Estic treballant en una productora audiovisual de València capital, muntant uns videoclips que seràn emessos per la tele nigeriana i que, vistos des de la perspectiva d'un espectador occidental, són d'una violència visual inaudita.

Jo no se si riure o plorar, si sentir-me orgullós o penedir-me per no haver-me'n anat de vacances a una illa deserta (lloc on, per suposat, m'emportaria un EDIT). Només se que, ni en els meus deliris més absurdes, gratuïts i desatinats, ni fent-ho aposta i amb desgana i amb mala llet, haguera pogut aproximar-me -ni llunyanament- a ixos actes criminals contra el gust i el sentit estètic de la forma i del ritme als que tinc que enfrontar-me durant 8 hores al dia.
´
Realment és per a mi una experiència atroç i africana, tant en el fons com en la forma.

Ja rularé les imatges, perque no tenen desperdici.

*****

PD: Kim, l'anti-bovina de la que sols parlar-me està cada dia més propera...

PD2: Carles, ixa festa tòtem ja no troba excusses per a no ser materialitzada.